Passa al contingut principal

3.-ASSASSINAT A WASHINGTON

ASSASSINAT A WASHINGTON

Aquell matí fred d’hivern, el meu cap, en George, em trucava a les 3 de la matinada per avisar-me que havien trobat el cadàver del primer ministre dels Estats Units, l’Arthur Conan Green.
Em vaig aixecar del llit i caminant cap a la parada de tren, em trobo un home que em diu:

  • He vist un noi que em preguntava per a vostè. Deia que era el seu cosí.
  • Moltes gràcies i que passi un bon dia.
En aquell moment pensant en el que m’havia dit aquell vellet, veia que l’Alexandre venia cap a mi a grans gambades i explicant-me el que havia passat durant els últims dies a Londres.

  • Aquesta nit m’han trucat els de la C.I.A., per ingressar com a espia i agent, igual que tu, ajudant-te a investigar el tràgic succés. Els hi he dit que que avui aniria amb tu a veure el cadàver. Ja sóc de la C.I.A.
  • Molt bé, porta’m amb el teu cotxe cap a la Casa Blanca.
  • D’acord.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Vam arribar vora les 12 del migdia al lloc dels fets.
El meu superior em va comentar:

  • Li he proposat al teu cosí que ingressi al cos i que sigui el teu ajudant per portar els casos que et donem.
  • Molt bé. Però ell viu a Londres i està com a inspector en cap a l’Scotland Yard.
  • Ja m’ho ha dit, i també m’ha promès que viurà a Londres, ajudant-te i així treballar per Scotland Yard!
  • A part de parlar sobre aquest tema...Què tenim?
  • A les quatre de la matinada han trucat dos vigilants, denunciant el crim. Llavors t’hem trucat quan hem arribat aquí, perquè vinguessis a les 12 del migdia.
  • Quina roba portava l’home o dona que ho ha fet?
  • Camisa, pantalons i jaqueta blaus.
  • I el seu nom?
  • Johann Bond.
  • Alçada?
  • 1’83 cm.
  • Alguna cosa més?
  • Res més!
  • Avisa’m quan tinguis els informes preliminars!
  • D’acord!
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Desprès de dinar, decidí agafar un bus en direcció a la oficina.
Vaig arribar i un dels meus col·legues em va dir:
  • Vols saber on viu el responsable del crim?
  • Sí.
  • C/New York City nº 4
  • Moltes gràcies! M’acompanyes?
  • Sí!
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquella tarda el vam arrestar, però al cap de 15 anys...
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
15 anys més tard…

L’Adolf llegia un article al New York Times dient:

Desprès d’aquell horrorós assassinat, en Johann Bond desapareix misteriosa-ment de la garjola.
On ha anat?

-Estàn passant coses molt misterioses al cos de policia dels Estats Units.- Ens diu en una roda de premsa el comissari en cap de la bòfia americana, Mitusu Lomarchenn.- El meu amic i coronel de la C.I.A., Mr.Almond m’acaba de dir que sospita del tinent d’Scotland Yard, el senyor Alban Domines.
Qui el vegi, ha d’avisar a l’Adolf, i ell, l’arrestarà.

Adéu altre cop a les maleïdes vacances.- pensava jo!




FI!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...