EL CAS DEL CARRER PIT-ROIG

EL CAS DEL CARRER PIT-ROIG

L’Audal Bosch Montagut, un noi de dotze anys, alt i prim, cabell marró fosc i ulls clars, tornava de l’escola, tot satisfet pels seus resultats de matemàtiques durant els últims exàmens, no obstant això, no era d’extranyar que sigués el més intel·ligent del seu curs.

Arribà a casa, i deixà la motxilla al sofà.

Dirigint-se cap a la cuina, es va adonar que s’havia oblidat el mòbil a la classe.

No va anar a l’institut, perquè tancaven a dos quarts i mig de quatre, i ja passaven cinc minuts de l’hora.

La seva mare, havia preparat un deliciós arròs amb tomàquet i formatge de cabra que s’estava refredant a poc a poc.

A sobre la taula de la cuina, hi havia un sobre groc, amb una direcció i un remitent desconegut.

Aquest, contenia una carta d’un senyor de fa no fa vuitanta anys, per la lletra escrita a mà.

L’Audal, l’obrí amb precaussió però amb rapidesa i es llegí l’escrit i desprès de dinar, agafà un autobús que el dugué fins al barri de Sants.

Ell, estava pàl·lid, o això semblava.

En arribar, trucà a la porta, i no contestà ningú. Va agafar empenta i la va obrir tot trencant-la.

A dins, estirat al terra, estava el remitent. El seu cos, fred va fer que el fill dels Bosch, sospités que algú altre, conegut de la víctima l’hagués mort a cops de canelobre o algun material semblant.

Trucà a la policia i aquests es presentaren al cap de deu minuts.

Un inspector, l’interrogà i l’Audal explicà tot, fil per randa, com havia anat.

Al final de l’explicació, l’home que devia tenir uns trenta anys i acompanyant del sergent Nicolàs Mateu, acabà sospitant d’algú extern de la familia del cadàver, com per exemple, l’Audal Bosch.

Se l’endugueren a comissaria per prendre-li declaració.

Al cap de quinze dies, l’informaren que un dels companys d’escola i parent de l’inoscent, l’havia entrat la nit anterior i apunyalant-lo, va insultar-lo dient que ell no havia heretat res d’ell.

Així es com va acabar el cas del carrer Pit-roig i que he decidit explicar-vos.