UN MES A HAWAII
L’Andrew Burnley, era un noi alt, de cabell castany fosc i d’ulls marró tirant a verd clar d’uns 15 anys i fill de pares de mitjana edat anomenats George i Lara Burnley.
El senyor Burnley, era Baró d’Orleans i des de feia vint anys treballava a l’editroial del pare de Lara, el senyor Joe Marrowth, de vuitanta-tres anys acabats de fer, i des de feia un temps, estava jubilat tot i que encara visitava el que es podia nomenar la seva dolça llar, el qual l’hi havia deixat com a herència al seu gendre, en George.
Pel que fa a la Lara, la meva estimada mare, es dedicava a la comptabilitat de l’Editorial Bloomsbury l’empresa fundada pel seu pare, amb tot el seu amor on Joanne Kathleen Rowling, freqüentment, anava a editar els seus llibres perquè li publiquessin.
Aquell dia, Lara, de bon matí es despertà a per mirar la bústia i es trobà una nota de la princesa Anne II del Regne Unit convidant-los a la festa que organitzaven per a l’àvia d’aquesta, la qual ja en tenia més o menys noranta anys, dita Elizabeth Alexandra Mary Windsor, monarca del Regne Unit durant 64 anys i 238 dies de regnat.
Era el dia del seu aniversari i no hi podien faltar.
En George baixà arreglat a punt d’anar a la feina quan la senyora Burnley, digué al seu marit:
- Sobretot, torna abans de les set de la tarda.
- D’acord… Això intentaré.
- Recorda de comprar-li un regal abans de venir.
- D’acord, estimada meva!
- M’alegro.
- De què?
- Del teu somriure.
- Saps, avui tinc reunió amb la senyora Rowling.
- Ah. No t’enrotllis amb ella, que ja saps com és.
- Ho tindré amb compte.
- Saps, l’Andrew vol ser escriptor.
- Ja parlaré amb ell.
- D’acord.
Jo, que ho estava escoltant tot, vaig pujar corrents a la meva estança i em vaig tancar.
El meu pare feia estona que havia marxat.
La meva mare, se n’anava a les oficines de Manchester a treballar.
Era dissabte, així que decidí anar a veure la meva novia Marie.
Ens vàrem conèixer un divendres 12 de setembre de 2013, tot just a primer d’E.S.O. i ja fèiem 3r.
Feia dos mesos que sortíem.
La Marie Gones, obrí la porta i li vaig preguntar si estaven els seus pares.
Em respongué que no. Que feia tres hores que havien marxat i que no tornarien fins a les dotze de la nit.
Em proposà d’anar a la seu dormitori i li vaig respondre que si.
Un cop allà, a la seva habitació pintada de rosa, decorada amb pòsters de The Police i The Beatles, vàrem xerrar.
El temps transcorregué pacientment.
Em va explicar moltes coses de la seva família i jo de la meva.
Al cap de poca estona, ens vàrem donar un petó que va durar deu minuts, els quals ens va semblar eterns.
Més tard, ens trobàvem al llit fent l’amor apasionadament. Era la primera vegada que ho fèiem.
Al vespre, un cop a casa, va arribar a casa el meu pare donant-me un regal per avançat…
Es tractava d’un viatge a Hawaii, durant un mes, aprenent anglès per a dues persones.
Em varen preguntar amb qui volia anar.
Jo els vaig contestar que amb la filla dels Gones.
Ells, ho van trobar correcte.
Un dia més tard, ens trobàvem a l’avió d’American Airlines, en destinació a Hawaii, a casa de la meva tieta Pacefully Serius.
Hem de tenir en compte que el meu pare té quatre germans:
En Joss, l’Iñesa, la Claudia i la Pecefully.
En Joss vivia a Glasgow, l’Iñesa a Londres, la Claudia a Oxford i la Pacefully a Liverpool, però tenia una casa a Hawaii, i aquells dies els passava a Hawaii.
Hawaii, era més gran del que imaginàvem.
La senyora i el senyor Serious, acompanyats d’en Joey Serious, el seu fill, els havien vingut a rebre a l’aeroport.
Desprès d’un llarg viatge els tocava descansar. Els esperava un gran mes a Hawaii, ple de sorpreses emocionants.
FI!!!!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.