NOMÉS 24 HORES PER RESOLDRE EL CRIM DEL SENYOR PORTAVELLA
L’Audal Bosch, el fill gran de dotze anys, dels senyors Bosch, tornava de l’escola aquell dia trenta-un d’octubre de 2016.
Tot just girava a l’esquerra, quan veié dos homes que entraven armats, al Bar Portavella del barri de Sants-Les Corts.
Fugí corrents per evitar que el perseguissin.
En arribar a casa, el seu pare preguntà perquè havia trigat tant.
L’Audal no respongué. Estava famèlic.
Desprès de dinar, pujà al dormitori a fer els deures que tenia. Era divendres i l’endemà, com era dissabte i marxaven de cap de setmana, no volia fer-los.
Un cop acabats, baixà a veure la bústia per veure si hi havia alguna carta per a ell.
No hi havia res. Esperà uns segons, per si de cas, el carter, encara no havia passat.
Un motor de motocicleta, anuncià la seva arribada.
Baixà del vehicle rudimentari que devia tenir uns vint anys, i es dirigí cap a ell amb pas decidit, tot entregant-li un sobre.
El contingut d’aquest, era una nota anunciant-li que tenia només vint-i-quatre hores per resoldre l’homicidi del senyor Portavella.
Li donà les gràcies i entrà tot tancant la porta.
Es quedà immòbil. El primer que devia fer, era interrogar a tots els amics i parents de la víctima. Per fer-ho calia buscar els números de telèfon de tots els Portavella de la ciutat.
En trobà un home, que per la veu, coincidia amb un d’ells.
L’anà a veure però de físic no s’assemblava a cap dels dos… Pot ser tenia un germà.
Li preguntà si en tenia, però li negà.
De totes maneres ho comprovà al Registre Civil.
Es feia dir Josep Portavella, però era de nacionalitat francesa, o pot ser irlandesa.
Amb les pistes que tenia, eren suficients, per traslladar el misteri a la policia.
Ja eren gairebé les nou del vespre. Estava rendit.
Decidí anar a dormir i ja tindria temps per resoldre’l.
Al matí següent, es despertà a les vuit del matí, es vestí i marxà cap a la parada de metro que tenia més a prop.
Allà es trobà amb un dels sospitosos i el començà a interrogar…
Descobrí que es s’anomenava Arthur McBorrund i que la seva mare era filla de la víctima.
No en sabia res del seu avi des de feia tres anys.
Li digué que tenia un oncle que vivia a la barriada del Born, bastant a prop de la casa dels seus avis.
Anà a portar tota la informació a l’inspector en cap Robert Sánchez i aquest un cop s’acabà de llegir tot el que tenia entre mans, l’acompanyà fins a la direcció proporcionada.
Un cop allà, el fill del cadàver obrí, tot fent-los passar.
S’assemblava al seu nebot Arthur.
Un cop s’acabà l’interrogatori, se’l varen endur per prendre-li declaració… Ell era el veritable culpable. Delatà al seu còmplice.
Un cop resolt tot, el senyor Sánchez el felicita i el dugué a casa tot just a temps per pujar al cotxe familiar i explicar les vivències als seus estimats pares, que ja estaven preocupats per la seva desaparició.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.