MISTERI AL BANC DE FRANÇA
Audrey Barraud, un noi de dotze anys, d'estatura mitjana, pèl i ulls marrons, corpulente però prim amb un nas molt petita, va entrar a classe més tard del que és habitual. El seu despertador havia donat l'hora, cinc minuts abans d'entrar a l'escola i no tub temps de llevar-se, esmorzar i anar-se'n a estudi.
Era el dia abans de "Halloween". En sortir, feia molt de fred i es va haver cordar l'abric.
Va trigar cinc minuts des de casa a l'escola. Els seus companys, van riure quan va entrar per la porta, perquè a causa del vent, a l'abrigar-se bé, va descuidar la motxilla.
Alexandre Courtois, professor i parent de la seva família, li va demanar que l'acompanyés, per parlar discretament amb ell, al passadís.
Per què has arribat tard?
El despertador, va sonar cinc minuts abans de les nou.
- Hauré de parlar amb els teus pares.
- No parlis amb ells, per favor ... No tornarà a passar!
- M'obliguen a fer-ho, però et donaré una oportunitat, perquè és la primera vegada. A la propera ... Tindràs una conseqüència!
- D'acord ... Moltíssimes gràcies!
- Ara entra, que fa fred.
Després de classe, George McMillan (un amic), i ell, es van anar cap al cementiri per visitar la tomba de la mare del noi, la qual havia mort, feia dos anys, perquè un cotxe que anava en direcció contrària a la de Mary , va xocar contra ella i en l'accident, va morir.
Uns amics de George, els van saludar. Estaven pintant la porta d'aquell lloc humit i tenebrós. Després de parlar amb ells, i d'estar tristament, davant del sepulcre, es van acomiadar i se'n van anar a les seves respectives cases.
Al dia següent, pare i fill van escoltar per la ràdio que havien robat cent euros del banc de França, durant la nit anterior, uns nois de la seva edat. Això li va fer pensar que havien estat George i algun dels seus amics, però no sabia quin d'ells era el culpable.
Es va preguntar també com ho havien fet per treure l'alarma del lloc innocent on havien entrat i com es van escapar del lloc tenebrós que cap posar els "pèls de punta".
Va cridar als seus amics però aquests no van contestar a la seva crida.
Aquella nit, George, va agafar el telèfon i va parlar amb Audrey. Es va confirmar el que sospitava. Ells eren els culpables.
No va voler anar a comissaria a denunciar-los.
Dos dies més tard, es van presentar dos inspectors del cos nacional per interrogar-lo.
El va delatar als seus companys i el van felicitar per la seva meravellosa font d'informació.
Durant tarda d'aquell dijous dos de novembre es va van produir les detencions de George, Billy i Arthur i tot, per fi es va acabar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.