MY STORIES

MISTERI DE MITJA NIT L'Audal Martínez, no era si més no, un simple criat de la família reial. Però no li fèia cap gràcia que li paguéssin per la feina dura que fèia uns miserables 200€ mensuals. Ni per pagarse els viatges amb autocar que l'in demanàven que fes, per anar a comprar el menjar que més disfrutava menjant el rei Alexandre Magne II. (Heu de pensar que 200€ mensuals x 12mesos que té un any = 2400€ l'any). Doncs bé... Com us comentava, ell sortí cap al centre de Madrid amb l'autobús número 115, que fèia el recorregut Palau de la Zarzuela  Palau de la Moncloa, per entrevistarse amb el president del govern espanyol. Això li va costar mitj matí. A l'hora de sopar, l'Alexandre digué: – Hem decidit apujarte el sou mensual que tens, a 1250€ al mes. – Perquè? – Pensàvem que et fèia il∙lusió. – I m'en fa, però... – Molt bé , te l'apujarem. – Bé, ja és hora d'anar a dormir. Un mes desprès, quan ja feliç havia cobrat el sou, a les dotze de la nit... El...

HOMICIDI A LA NEU No sé per on començar. Pot ser, primer de tot presentar-me i desprès relatar-vos tal com va anar el dia de l’homicidi, però amb quatre pàgines no se si ho podré fer. Per tant ho faré sobre la marxa. Em dic Aeryn McGreenwater. Tinc 23 anys i estic llicenciat en filologia anglesa. Des de fa tres anys, em plantejo anar una setmana a la neu. Ahir, em va sortir una oferta, però avui, quan he arribat a una muntanya de la qual no se el nom però se que està al Nord de Gales, m’he vist involucrat en un assassinat. Segurament, la pregunta que us està passant pel cap és: Com és que des del primer dia et veus involucrat en un crim? Molt senzill...He vist i he tocat el cos de la víctima i alhora una bala de calibre 12. Aleshores ha sigut quan ha aparegut el sospitós dient-me: Ja que has tocat el cos i la bala, seràs el meu còmplice, o si no… O si no, què? Et segrestaré! No ho penso ser. Et cito demà a les 12, aquí! Ho tinc ocupat. Doncs avui a les 12 de la nit! Sol! O sigu...

LES AVENTURES D’ARBRE BALAGUER                  -------------------------------------------- Aquell dia no vaig poder dormir perquè tenia la impressió que em matarien en qualsevol moment. Jo vaig anar com sempre a la oficina i notava que em seguien estranyament. Inclús vaig arribar a pensar en aquell moment que els extretarrestres existien. En altres temps m’haguessin pres per boig i m’hagueren tancat en un psiquiàtric. Aquell dia, vaig tornar a casa en tren, desprès de parlar amb el meu germà Audrey. A la nit, vaig sentir que la meva muller, la Valentinne, havia arribat a casa molt tard i hi vaig decidir parlar. Més tard… De sobte, un crit vaig sentir, però desprès de posar millor l’oïda, considerà que era un somni i seguí dormint. L’endemà a la mateixa hora, va passar igual, mentre dormia… Jo acostumava a llevar-me a les 6 del mati i anar-me’n a les 8h, horari francès a dormir. La meva dona, em matà a les...

ALIGADOR22 AL RESCAT DE LA TERRA A Saturn era un dia normal com altres quan... Aligador22 acompanyat dels seus amics Capricorn17 i Sagitari8'5 van veure per la pantalla interestel·lar una nau que estava destruint la Terra bombardejant-la amb meteorits Aligador22 amb el seu telescopi galileu ultim model, visualitza a tres individus que portaven els seus noms posats a les seves roves. S'anomenaven Escorpí o Rival100, el cap que manava a Lleó o espieta99 que com indica el seu nom s'amagava, al mateix temps que atacava, a la part de darrera de la nau i Aquari5 al costat del seu cap obeint les seves ordres. Aligador22 i els seus amics planegen com combatre, creant amb pols estel·lar una aurora boreal de partícules amb forma de cor, per desfer els meteorits abans caiguin a la Terra Com Saturn es un planeta molt lleuger, realitzen el seu invent de contraatac en un fet i no res Estratègicament com Venus te la mateixa mida que la Terra pensen aterrar unes hores abans allà, per acaba...

L'SMOKING DE GALA Sóc l’investigador que reemplaça l’Adolf Almond. Em dic Ademar i com ja sabeu sóc meitat home i meitat ocell. Tot seguit passaré a narrar-vos tal com va anar la investigació. *********************************************************** Era la nit de la gala dels Òscars. Com cada any, m’havia tocat presentar els guanyadors. Però fallava una cosa… Un dels participants no havia arribat encara… Devia ser per l’embús de les carreteres. O pot ser no se n’enrecordava? Aquesta estranya situació en la que em veia embolicat, feia pudor de peix podrit… O pitjor… ferum de cremat. Per això decidí anar cap a un dels representants de la llei i avisar-lo d’allò que em feia mala espina. Desprès de dir-me, que no passava res, vaig començar a recitar la llista dels campions: Bona nit a tothom… Com cada any, tinc l’honor de representar la gala dels Òscars. Per començar tenim el guanyador de la millor B.S.O. de pel·lícula… Tinc l’orgull de presentar-vos Lee Glasgow, que per a mi és un ...

L'HOME-OCELL L’Ademar, no era un individu qualsevol. No només era un home, si no que era una barreja entre home i ocell. Per això en el poble on vivia, el coneixien com l’Home-Ocell. No era d’extrenyar, que, quan passava pel centre de la vil·la, s’espantéssin si el veien. Un dia, un nen de nou anys, el va veure relacionar-se amb la seva mare. Llavors, l’Ademar, emprengué un vol cap al seu petit refugi construït a la vora del petit llac, amb molt d’amor, d’on no sortí fins al cap de cinc anys escassos de recursos com aliments, aigua,... Passats cinc anys d’aquella primer conflicte amb els humans, decidí apropar-se altre cop al petit poble, d’on sortien flames i persones que corrien ràpidament per salvar-se del perill, per tot arreu. Anà cap a la casa de la seva enamorada, i descobrí amb massa horror que estava inconscient. Cridà als seus amics, perquè l’ajudéssin a salvar-la i emportarse-la cap a la muntanya. Llavors, se’n va enrrecordar del seu fill, el qual, jugava al parc amb els...