MY STORIES

UNA CARTA SENSE RETORN...SENSE RESPOSTA...SENSE ESÈNCIA DE CARTA                                                                                                                                                Barcelona, 18 de juliol de 1936 Estimat amic John, Aquí estic. Escrivint aquesta carta. A fora, la guerra ha començat. Estic mort de gana i no tinc res a fer. Avorrit és tal i com em sento. No tinc diners ni família. Em sembla que és la fi dels meu...

VIATGE A E.U.A. A casa de l’Arnald Balamuertti, fill d’Aharon Balamuertti Markina, es respirava un ambient tranquil, aquell 23 de març de 2065. Era un dia gèlid a la ciutat de Barcelona. Però allà, on estava d’expedició el senyor Arnald, era un lloc més aviat humit, un clima típic a l’Amazònia. Però  no estaven a la selva amazònica… Sinó a un dels castells del sud de França, concretament a Las Tours, un poble d’uns cinc-cents habitants aproximadament. I perquè estava allà? Doncs perquè era arqueòleg i justament per aquelles dates tenien una excavació allà. El castell on s’hostetjàven tenia unes vistes panoràmiques impressionants. Com això: El matí del 24, quan es llevà a les 6:30h de la matinada, va rebre una carta de Barcelona. Era del seu pare anunciant-li que s’havia de reunir amb ell a Carcassona, aquella nit a l’esglèsia.                          ...

MISTERI DE MITJA NIT L'Audal Martínez, no era si més no, un simple criat de la família reial. Però no li fèia cap gràcia que li paguéssin per la feina dura que fèia uns miserables 200€ mensuals. Ni per pagarse els viatges amb autocar que l'in demanàven que fes, per anar a comprar el menjar que més disfrutava menjant el rei Alexandre Magne II. (Heu de pensar que 200€ mensuals x 12mesos que té un any = 2400€ l'any). Doncs bé... Com us comentava, ell sortí cap al centre de Madrid amb l'autobús número 115, que fèia el recorregut Palau de la Zarzuela  Palau de la Moncloa, per entrevistarse amb el president del govern espanyol. Això li va costar mitj matí. A l'hora de sopar, l'Alexandre digué: – Hem decidit apujarte el sou mensual que tens, a 1250€ al mes. – Perquè? – Pensàvem que et fèia il∙lusió. – I m'en fa, però... – Molt bé , te l'apujarem. – Bé, ja és hora d'anar a dormir. Un mes desprès, quan ja feliç havia cobrat el sou, a les dotze de la nit... El...

HOMICIDI A LA NEU No sé per on començar. Pot ser, primer de tot presentar-me i desprès relatar-vos tal com va anar el dia de l’homicidi, però amb quatre pàgines no se si ho podré fer. Per tant ho faré sobre la marxa. Em dic Aeryn McGreenwater. Tinc 23 anys i estic llicenciat en filologia anglesa. Des de fa tres anys, em plantejo anar una setmana a la neu. Ahir, em va sortir una oferta, però avui, quan he arribat a una muntanya de la qual no se el nom però se que està al Nord de Gales, m’he vist involucrat en un assassinat. Segurament, la pregunta que us està passant pel cap és: Com és que des del primer dia et veus involucrat en un crim? Molt senzill...He vist i he tocat el cos de la víctima i alhora una bala de calibre 12. Aleshores ha sigut quan ha aparegut el sospitós dient-me: Ja que has tocat el cos i la bala, seràs el meu còmplice, o si no… O si no, què? Et segrestaré! No ho penso ser. Et cito demà a les 12, aquí! Ho tinc ocupat. Doncs avui a les 12 de la nit! Sol! O sigu...

LES AVENTURES D’ARBRE BALAGUER                  -------------------------------------------- Aquell dia no vaig poder dormir perquè tenia la impressió que em matarien en qualsevol moment. Jo vaig anar com sempre a la oficina i notava que em seguien estranyament. Inclús vaig arribar a pensar en aquell moment que els extretarrestres existien. En altres temps m’haguessin pres per boig i m’hagueren tancat en un psiquiàtric. Aquell dia, vaig tornar a casa en tren, desprès de parlar amb el meu germà Audrey. A la nit, vaig sentir que la meva muller, la Valentinne, havia arribat a casa molt tard i hi vaig decidir parlar. Més tard… De sobte, un crit vaig sentir, però desprès de posar millor l’oïda, considerà que era un somni i seguí dormint. L’endemà a la mateixa hora, va passar igual, mentre dormia… Jo acostumava a llevar-me a les 6 del mati i anar-me’n a les 8h, horari francès a dormir. La meva dona, em matà a les...

ALIGADOR22 AL RESCAT DE LA TERRA A Saturn era un dia normal com altres quan... Aligador22 acompanyat dels seus amics Capricorn17 i Sagitari8'5 van veure per la pantalla interestel·lar una nau que estava destruint la Terra bombardejant-la amb meteorits Aligador22 amb el seu telescopi galileu ultim model, visualitza a tres individus que portaven els seus noms posats a les seves roves. S'anomenaven Escorpí o Rival100, el cap que manava a Lleó o espieta99 que com indica el seu nom s'amagava, al mateix temps que atacava, a la part de darrera de la nau i Aquari5 al costat del seu cap obeint les seves ordres. Aligador22 i els seus amics planegen com combatre, creant amb pols estel·lar una aurora boreal de partícules amb forma de cor, per desfer els meteorits abans caiguin a la Terra Com Saturn es un planeta molt lleuger, realitzen el seu invent de contraatac en un fet i no res Estratègicament com Venus te la mateixa mida que la Terra pensen aterrar unes hores abans allà, per acaba...