MY STORIES

AUBIN BARRAUD I EL MISTERI DE LA MANSIÓ DELS ZARCOZY L’Aubin Barraud, un noi de quinze anys, alt, fort i prim, de cabell castany i ulls marró fosc, començava les vacances de Nadal anant a la mansió dels Zarcozy (uns parents llunyans de la seva familia), situada a uns quatre quilòmetres de Lió, per celebrar la nit tan especial de la religió cristiana. El seu pare George i la seva mare Josephine, s’havien mudat amb els seus millors vestits. Pel que fa a l’Aubin, odiava vestir-se elegantment igual que el seu cosí Joseph Barraud. Els senyors Barraud, vivien a Saint-Étienne, una població tranquil·la, propera a Privas. La seva casa era petitona però acollidora. Era de color groc vainilla i el teulat, de fusta. La cuina era tan espaiosa que fins hi tot hi cabia un camió d’onze metres de longitud. No tenien internet. Per connectar-se al correu electrònic, havien d’anar a la biblioteca del poble. Tot just començaren a menjar, quan una cadira es mové… L’Aubin, s’extremí de tanta por que sentia. ...

L'AUBIN BARRAUD I EL PARTIT DEL SEGLE L’Aubin, un noi de quinze anys, de cabell marró fosc, ulls castanys, alt i fort,  nascut el dia 28 de desembre del 2002, estava al camp de futbol de l’Olympique de Lyonnais, veient la final de la Champions League, Olympique de Lyonnais F.C. Vs. Saint-Etiènne F.C., guanyant el visitant per tres gols a un. L’àrbitre del partit, un tal Joseph Lacazzette, parent de l’antic jugador del Lió, l’Alexandre, xiulà un penal a favor de l’Olympique, el qual era injust. Tota l’afició es rebel·là contra ell i en Joseph aturà el partit. L’Aubin aprofità la oportunitat per anar a la banqueta del seu equip i així parlar amb l’entrenador. Aquest, era un home alt, ros i d’ulls blaus clar, molt seriós. L’Aubin li preguntà si podia signar-li un autògraf, però aquest no li va fer cas, perquè estava centrat en el partit. El partit acabà am un resultat favorable a l’equip local i això els va fer commoure molt, per l’esforç que havien fet. En Joseph anà cap als vestidor...

EL GAT BLAU

A TERRIFYING MISTERY My name is  Ronald Ebaguermarquina but my friends knows me like Ron Ebaguermarquina . Now, I'd like explain us, a terrorifying mistery that happened me, last night. _____________________________________________________________________ Last night, in my mountain's house, a problem hapened. The night was dark, cold and windy. I stay with my mother, wife and children in the dinning room. I went to the second floor to pick up my cellar and the chair moved. I listen many voices but I didn't saw anybody. Suddenly, the light went off. An extrange animal, cought my leg and I felt frightened. I needed help, but I couldn't say anithing. The animal, said me, 'I'd like kill you!'.  The door was closed. I took the knive and I killed the dinosaur. My wife, opened the door and she asked, 'Do you feel better?'. 'Yes.', I said. 'But I'm so frightened!'. 'Why?', she asked. 'Because I killed a dinosaur!'

CAMPANYA SOLIDÀRIA – LA MARATÓ                                                                           Sant Sadurní d’Anoia, 5 de desembre del 2016 Benvolgudes famílies, Ens adrecem a vostès per convidar-los a participar a La Marató de TV3, ja que considerem que és una iniciativa molt solidària. La Marató és un programa que fa 25 anys que s’emet pel canal TV3. Consisteix en desenes de cantants que componen o versionen cançons,  després  recollides en un disc que també hi ha adjuntat un llibre. Aquest disc, surt a la venda i els diners recaptats són per La Marató.  Es pot aportar a La Marató trucant al 90...

UN CAS EXCEPCIONAL Era un dissabte al matí, molt fred per ser juliol. Malgrat l’alarma del despertador electrònic, que no em deixava dormir, vaig continuar al llit tapat amb una pila de llençols que estaven arrugats. A tres quarts de nou, un veí del segon pis, va demanar a la meva esposa, que em despertés, per ajudar-lo a esbrinar on havien anat a parar les claus dels seu lamborgini, gris metàl·lic, aparcat al carrer. Ella, tancà la porta desprès de dir-li que m’ho diria, un cop m’acabés el suculent esmorzar que havia preparat. Entrà a l’habitació, i jo, com si res, vaig continuar dormint. Feia una bona estona que l’Elisenda estava desperta. Suaument, amb les seves mans tendres com un núvol, m’acaricià la cara i a cau d’orella em digué: Ausiàs, ja són les nou. El senyor Olimp, m’ha demanat que l’ajudis a buscar les claus del seu cotxe. Quantes vegades li he dit que arregli les goteres del pàrquing que fa un mes varen aparèixer? Moltes. Però això és molt més important…  Ha de portar...

A FAMILY'S MISTERY My name is Ahern McByrne, I’ve got fourteen years old, brown courly hair, and brown eyes, I’m tall, thin and I’m a shy person. My parents and I live in south-east of Scotland. Our house is big but warm. The colour’s wall is red. From my bedroom, I can see the sea. We live in a wonderful village. The typical weather is rain and cold. If you go to Scotland, you must visit St.Andrews. When I’ve got eight years old, my grandpa explain me: ‘You must’n go at top of the house, because in there, it lives a monster, and this monster eats the children. My doughter and I called this room “A Forbid Room”’ One day, my mother order me, that go to the Frobid Room for catch the clothes. ‘But my grandfather said me that I must’n go at top of the house, because…’ I said nervously. ‘Ahern, you must pay attention that I’m what saying!’, my mother reply. ‘Ok!’ I said. When I arrived at top of the hous and I opening the door, I saw trunk, and I opened quickly. Inside this, there was a...