MY STORIES

UNA HISTORIA ROMANTICA   Hace muchos años, mi abuelo me explicó como encontró a mi abuela. Seguidamente os lo explicaré... Era la noche del dia 24 de diciembre de 1942, justo cuando María cumplía los veinticuatro años de edad. Su madre le pidió que fuera a comprar el pan, y aún no habia echo cinco o seis pasos hacia delante que se encuentra en la calle donde está el horno del pan El Futbolista, cortado por una valla. Ella tozuda como siempre, no hizo caso de lo que decia la señal y la saltó, cayendo en la alcantarilla del agua que conducia hacia un lugar, donde no habia estado nunca. Allí habitaba un extraño hombre del que todo el mundo hablaba, llamado Ahmed. Era un chico de veintitres años, fuerte como un roble y delgado como un fideo. Le daban pánico las arañas y era alergico a los escorpiones. Ahmed, era el repartidor del pan. Vivia en una cueva húmeda y tenebrosa en las profundidades, compartiendo casa con los dos monos llamados Lonqueta y Alegría. María, asust...

ABBOTT BAILEY I EL CRIM D'ADOLF VON MERKEL L’Abbott Bailey, ja tenia quinze anys. Era fill de l’Atherton i la Sophie Bailey, una parella d’escriptors anglesos, els quals vivien a les afores de Londres. El senyor Bailey, tenia trenta-nou anys tot i que tenia l’aspecte físic mes jove: el cabell castany, bigoti marró clar, ulls foscos i petits, alt i fort però prim i musculat. Aquest, quinze anys enrere, havia sortit pels mitjans de comunicació universals, ja que havia estat guardonat amb la medalla honorífica dels exèrcits anglès i austrohongarès, per haver resolt el crim de l’hereu a la corona austrohongaresa Francesc Ferran d’Habsburg. La Segona Guerra Mundial, estava a punt de començar. Les forces aliades (les de l’Entente), asseguraven que el conflicte bèl·lic duraria un mes o dos, igual que l’altre cop, però les de l’Eix, s’oposaven. Aquestes últimes, volien fer d’aquesta guerra, l’apoderament del mon, i ho van aconseguir… La Segona Guerra Mundial, duraria fins l’any 1945. L’Abb...

ATHERTON BAILEY I EL CRIM DE FRANCESC FERRAN D'HABSBURG L’Atherton Bailey, un filòleg anglès i detectiu privat, de 24 anys (24-12-1889), alt i fort, de cabell castany i ulls color mel, estava de viatge a Àustria, investigant la causa de la mort de Francesc D’Habsburg. Era el mes de juny de 1914. Aquest fet, havia culminat en una guerra que en teoria duraria molt poc temps, però els generals dels Estats Majors de cada nació, estaven equivocats encara que hagueren estudiat les guerres napoleòniques. Car la Revolució Industrial, l’artilleria de cada país, havia evolucionat, en conseqüència de d’endurir també les fortificacions. Però no estudiaren les doctrines d’infanteria. Aquests fets, els varen portar a la errònia deducció. L’homicidi de l’hereu dels Habsburg a l’Imperi Austríac, havia fet detonar la bomba de la Primera Guerra Mundial… Però abans de succeir aquest fet tan rellevant que a l’Atherton ocupava, què? Anteriorment, les potències polítiques i econòmiques que...

ARTHUR BROWN I EL MISTERI DE BLACKPOOL L’Arthur Brown, nascut el dia 27 de desembre de 1983, era un jove llicenciat en dret i filologia anglesa que exercia de detectiu privat, a Liverpool, tot i que vivia a Blackpool, encara amb els seus pares George i Lilibeth. Els seus amics John Murphy i Peter Sanders, l’ajudaven en tots els casos que li arribaven i eren complicats de resoldre. En Peter Sanders, encara que fos l’inspector d’Scotland Yard a Londres i en John Murphy, el forense de confiança de l’investigador privat Brown, també eren els seus millors amics. L’Arthur conduïa un Audi de dues places, petit i gris. Quan no tenia res a fer, escrivia en la seva llibreta, relats d’investigació, que els publicava en el diari mes important de tot el Regne Unit, es a dir, The Guardian. Aquell dia de primavera, va rebre la visita d’un foraster que deia ser l’alcalde de Blackpool, en Harry Wright. Era un home alt, de cabell fosc i ulls verds, el qual denunciava el gran terror que turmentava el po...

LA DESAPARICIÓ D'ARCHIE McBANNER << - Quantes coses heu fet per a mi i jo no he fet per a vosaltres!>>, van ser les últimes paraules de l’Archie McBanner, el dia de la seva desaparició. ---------------------------------------------------------------------------------- Si he decidit relatar-vos com va anar el succés, es perquè ho vaig viure en primera persona i sóc l’únic que sap la veritat mes absoluta. Em dic Archie McBanner i tinc quinze anys, tot i que el dia de la desaparició, en tenia catorze. Aquell dia, en sortir de l’institut, portava les notes del primer trimestre. No es que fossin gaire bones, car no es que se’n digui que soc un bon estudiant. De seguida que vaig entrar a casa, vaig deixar el sobre que contenia les qualificacions de la primera avaluació, a sobre de la tauleta de l’entrada de casa. Tot seguit, em vaig encaminar cap a la cuina, on la meva mare Leslie preparava el sopar. Com sempre, el meu pare, se situava al sofà, tot mirant la tel...

1r LLIBRE DE CONTES

2n RECULL DE CONTES