ATHERTON BAILEY I EL CRIM DE FRANCESC FERRAN D'HABSBURG

ATHERTON BAILEY I EL CRIM DE FRANCESC FERRAN D'HABSBURG

L’Atherton Bailey, un filòleg anglès i detectiu privat, de 24 anys (24-12-1889), alt i fort, de cabell castany i ulls color mel, estava de viatge a Àustria, investigant la causa de la mort de Francesc D’Habsburg.

Era el mes de juny de 1914. Aquest fet, havia culminat en una guerra que en teoria duraria molt poc temps, però els generals dels Estats Majors de cada nació, estaven equivocats encara que hagueren estudiat les guerres napoleòniques. Car la Revolució Industrial, l’artilleria de cada país, havia evolucionat, en conseqüència de d’endurir també les fortificacions. Però no estudiaren les doctrines d’infanteria. Aquests fets, els varen portar a la errònia deducció.

L’homicidi de l’hereu dels Habsburg a l’Imperi Austríac, havia fet detonar la bomba de la Primera Guerra Mundial… Però abans de succeir aquest fet tan rellevant que a l’Atherton ocupava, què?

Anteriorment, les potències polítiques i econòmiques que influenciaven l’evolució d’Europa i la resta del mon, ja estaven preparant l’enfrontament bèl·lic esperat per a tots els participants d’aquesta. Alemanya, havia sigut la primera en saltar-se molts dels pactes acordats al Congrés de Viena (1814-1815), com per exemple, no evolucionar en armes, si cap d’ells podia.

El detectiu Bailey, decidí reunir els sospitosos de l’assassinat, per interrogar-los i acabar d’una vegada per totes, aquell estrany misteri.

D’entre els possibles autors, hi havia un serbi anomenat Gavrilo Princip. Rondava als vint anys si fa no fa i fumava tabac provinent de la Índia (colònia del Regne Unit).

• Què vareu fer el dia 28 de juny, senyor Princip?
• Jo estudiava a la Universitat.
• Moltes gràcies… Em deixa la  seua cigarreta, si et plau?
• Per a què?
• Per fer les proves d’ADN i altres dades importants per a resoldre el cas.
• D’acord.
• Moltes gràcies altre cop.
• De res.

Aquell jove, a en Bailey li feia mala cara. No sabia perquè, però sospitava d’ell.

Tornà a l’hotel, prop de les set i comprà el diari d’aquell dia, a la recepció del lloc on s’allotjava. El titular era el següent:

EL KÀISER GUILLEM II, HA SUGGERIT AL CAP DE L’ESTAT MAJOR (HELMUTH von MOLTKETH), ANUL·LAR LA INVASIÓ DE FRANÇA

I amb lletra mes petita, deia això:

En una reunió amb el senyor Von Moltketh, Guillem II ha proposat al cap de l’Estat Major (l’òrgan de país mes important que existeix), la retirada de les tropes de les fronteres francoalemanyes, per evitar la globalització del caos que està afectant últimament, les polítiques nacionalistes de tot el planeta.

La primera bona notícia que tenia des de feia uns quants dies, l’Atherton Bailey.

Trucà als seus pares George i Lily per explicar-los com li anava la missió.

En George, era un senyor alt, de cabell blanc per l’edat que ja tenia (65 anys), però fort i prim. En canvi, la seva muller Lily, tenia un any mes que ell, i ja se semblava a una vella rondinaire a la qual, no li agradaven els plats suculents com la carn de bou o l’entrecot de cabrit, perquè se li ficaven entre les dents, els trossos de carn, i li costava de mastegar si aquesta, era dura com una roca, per al seu paladar.

S’alegraren que el son fill estigués molt be i que tingués el cas a punt de resoldre’l. Si no hagués sigut per les idees revolucionàries d’aquell nacionalista radical serbi, el jove Gavrilo, ara mateix, s’ho estaria passant be amb els seus amics John Moore i Peter Stewart.

A aquests dos, els havien enviat a lluitar a les Batalles de les Fronteres, amb el front anglès encapçalat per l’almirall anglès John French.

Aquell vespre va rebre una carta dels seus dos col·legues:

Benvolgut amic Bailey,

Som l’Stewart i en Moore. T’enviem aquesta carta per preguntar-te com et va el problema que tens entre mans. Nosaltres, estem amb l’ase d’en John French, a les Batalles de les Fronteres, les quals no acaben mai i a conseqüència d’açò, hi han hagut molts cadàvers durant aquestes setmanes. Tenim fred i estem morts de fam. Prometen que els que sobrevisquem, ens donaran un sobresou i un ascens. Tant de bo succeís això!

Estàs be?

Esperarem resposta teua fins que no ens matin. Tal i com et vam escriure a l’altre carta, no estem evolucionant en res. Ni avancem ni ataquem… Ens quedem al mateix lloc, estret i humil, nevat amb un aire gèlidament dens.

Atentament,

                                                                   John i Peter.

Al matí següent, vora les vuit del matí, l’Atherton i els sospitosos que quedaven, es tornaren a reunir.

En Gavrilo Princip, era el principal. Segons les proves que hagueren fet el dia abans, uns soldats de l’Imperi Austrohongarès, l’arma del crim (una espasa) i el cos de la víctima, la qual era el futur successor del tron, estaven tacades, plenes d’empremtes dactilars i d’ADN de l’estudiant Princip.

Com havia sospitat principalment, l’Atherton, anteriorment, havia comès uns quants crims mes i estava en busca de l’exèrcit personal de la dinastia imperial dels Habsburg.

Els familiars del qui hauria sigut emperador, es a dir, en Francesc Ferran d’Habsburg, si no hagués estat mort a mans de Gavrilo, el felicitaren i l’acompanyaren juntament amb dos soldats, de tornada al seu país.

Malauradament, la guerra que havia esclatat a Europa, ni que s’hagués resolt el cas, es va parar.

L’any 1918, s’acaba la guerra i els diferents exèrcits participants, tornen als seus respectius països.

Amb el tractat de Versalles (1919), l’Imperi Tsar, es converteix en la Rússia Comunista actual, l’Imperi Otomà, es redueix fins a tal punt de convertir-se en Turquia, l’Imperi Austrohongarès es veu desmantellat i neixen les petites Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia independents entre si. El corredor polonès, divideix i trenca el que va ser el segon Reich, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies…

Pel que fa a l’Atherton Bailey, l’any 1919 es casà amb Sophie McGlucouse, una famosa cantant d’òpera  i tingueren un fill anomenat Abbott Joseph Bailey.

Atherton Bailey