Passa al contingut principal

ARLEY BROOKS I EL SEGREST D'EN BLAUET

ARLEY BROOKS I EL SEGREST D'EN BLAUET

L’Arley Brooks, estava assegut al seu despatx d’Scotland Yard, aquell jorn tranquil de març.
En John Morgan entrà, portant-li el sobre que contenia un nou cas. Es tractava del segrest del Blauet, i ell, havia de descobrir qui era el culpable.
Començà per interrogar a l’Aubin Ahern Berenguer, però com aquest vivia a Barcelona, va haver d’anar a l’aeroport de Londres i agafar un avió que el duria a Catalunya.
Arribà a les dotze del matí, i anà a dinar, primer de tot. Desprès, agafà un taxi que el va portar a la direcció encarregada per l’inspector Brooks.
Trucà a la porta i una senyora alta, l’obrí. El va fer passar en una saleta petitona i s’assegué al sofà més còmode que havia conegut.
De cop, l’Aubin aparegué, baixant l’escala que duia a les habitacions del pis de dalt.
La xerrada va ser breu. A les quatre ja l’havia acabat amb la informació que necessitava per resoldre el misteri.
Tornà a Londres i es dirigí cap a casa seva i descansar. Al matí següent, a trenc d’alba, anà a comissaria i els digué als seus col·legues, el tinent Sunrise i el subinspector John Morgan, com li havia anat per Barcelona.
Un cop acabada la narració i les preguntes retòriques que li varen fer, es posaren a investigar.
Primer de tot, van anar a l’escena del succés, on, evidentment, trobaren pistes que indicaven qui l’havia comès. Es tractava d’un home de mitjana edat que estava infiltrat al Servei d’Inteligència Britànic i tenia un cert odi envers a en Blauet.
S’anomenava Josep Berenguer, l’actual Baró de Marsella, desprès que el seu germà Aubin Ahern hagués dimitit feia dos anys.
Ell vivia a Marsella, on tenia un palauet del segle XVIII, ben conservat com tots els edificis francesos d’aquells segles bells per a la història de la humanitat.
Anaren inmediatament, i un senyor alt, obrí la porta vella de fusta acabada d’envernissar.
Era el majordom del senyor Josep Berenguer, el qual estava de compres amb els seus il·lustres amics.
L’Arley, en John i en Peter, decidiren quedar-se i esperar a que arribés, per així endur-se’l a la Gran Bretanya i jutjar-lo.
Arribà a dos quarts de deu del vespre i com ja estaven preparats per la trampa que li farien tot seguit, només van haver de passar a l’acció.
En John, sortí d’un arbust i l’arrestà tot seguit. En Peter Sunrise i l’Arley Brooks, car tenien en Blauet ja salvat, l’anaren a portar a Barcelona i donar-li al seu amo Aubin.
Ja al Regne Unit, concretament a Londres, la Brenda, l’Arwyn i la Diane Brooks, l’esperaven impacients per celebrar altre cop, la missió més important que havia portat a terme durant tota la seva carrera policial!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...