Passa al contingut principal

ARLEY BROOKS I EL SEGREST D'EN BLAUET

ARLEY BROOKS I EL SEGREST D'EN BLAUET

L’Arley Brooks, estava assegut al seu despatx d’Scotland Yard, aquell jorn tranquil de març.
En John Morgan entrà, portant-li el sobre que contenia un nou cas. Es tractava del segrest del Blauet, i ell, havia de descobrir qui era el culpable.
Començà per interrogar a l’Aubin Ahern Berenguer, però com aquest vivia a Barcelona, va haver d’anar a l’aeroport de Londres i agafar un avió que el duria a Catalunya.
Arribà a les dotze del matí, i anà a dinar, primer de tot. Desprès, agafà un taxi que el va portar a la direcció encarregada per l’inspector Brooks.
Trucà a la porta i una senyora alta, l’obrí. El va fer passar en una saleta petitona i s’assegué al sofà més còmode que havia conegut.
De cop, l’Aubin aparegué, baixant l’escala que duia a les habitacions del pis de dalt.
La xerrada va ser breu. A les quatre ja l’havia acabat amb la informació que necessitava per resoldre el misteri.
Tornà a Londres i es dirigí cap a casa seva i descansar. Al matí següent, a trenc d’alba, anà a comissaria i els digué als seus col·legues, el tinent Sunrise i el subinspector John Morgan, com li havia anat per Barcelona.
Un cop acabada la narració i les preguntes retòriques que li varen fer, es posaren a investigar.
Primer de tot, van anar a l’escena del succés, on, evidentment, trobaren pistes que indicaven qui l’havia comès. Es tractava d’un home de mitjana edat que estava infiltrat al Servei d’Inteligència Britànic i tenia un cert odi envers a en Blauet.
S’anomenava Josep Berenguer, l’actual Baró de Marsella, desprès que el seu germà Aubin Ahern hagués dimitit feia dos anys.
Ell vivia a Marsella, on tenia un palauet del segle XVIII, ben conservat com tots els edificis francesos d’aquells segles bells per a la història de la humanitat.
Anaren inmediatament, i un senyor alt, obrí la porta vella de fusta acabada d’envernissar.
Era el majordom del senyor Josep Berenguer, el qual estava de compres amb els seus il·lustres amics.
L’Arley, en John i en Peter, decidiren quedar-se i esperar a que arribés, per així endur-se’l a la Gran Bretanya i jutjar-lo.
Arribà a dos quarts de deu del vespre i com ja estaven preparats per la trampa que li farien tot seguit, només van haver de passar a l’acció.
En John, sortí d’un arbust i l’arrestà tot seguit. En Peter Sunrise i l’Arley Brooks, car tenien en Blauet ja salvat, l’anaren a portar a Barcelona i donar-li al seu amo Aubin.
Ja al Regne Unit, concretament a Londres, la Brenda, l’Arwyn i la Diane Brooks, l’esperaven impacients per celebrar altre cop, la missió més important que havia portat a terme durant tota la seva carrera policial!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MULTICRIM

L’Àrtac Busquets, era un adolescent de setze anys (22-12-2000) que tenia els ulls de color castany foscs igual que els seus cabells a rínxols, alt i fort però prim, que estudiava primer de batxillerat a Barcelona i vivia amb el seu pare Jordoan Busquets perquè sa mare havia mort en un accident de moto feia uns quants anys. Sortia amb la filla del president de Catalunya Rosa Maria Lopetgui que tenia més o menys la seva edat i anava a la seva mateixa classe. Tenia una germana més gran que la coneixien com a Annadrí “la que ho resol tot”, perquè investigava tot tipus de casos. Aquell dia, na Rosa i sa germana, havien quedat per anar a prendre un gelat amb els seus xicots, però no va poder ser al final, perquè li havia sorgit un imprevist que havia de resoldre urgentment. El crim havia succeït a la casa “Puig i Carafall”. El senyor Puig, havia estat assassinat unes hores abans que arribés n’Annadrí, amb el seu cotxe, en una batalla per avarícia i per diners. Romeu Puig, fou un fam