ARLEY BROOKS I EL SEGREST D'EN BLAUET
L’Arley Brooks, estava assegut al seu despatx d’Scotland Yard, aquell jorn tranquil de març.
En John Morgan entrà, portant-li el sobre que contenia un nou cas. Es tractava del segrest del Blauet, i ell, havia de descobrir qui era el culpable.
Començà per interrogar a l’Aubin Ahern Berenguer, però com aquest vivia a Barcelona, va haver d’anar a l’aeroport de Londres i agafar un avió que el duria a Catalunya.
Arribà a les dotze del matí, i anà a dinar, primer de tot. Desprès, agafà un taxi que el va portar a la direcció encarregada per l’inspector Brooks.
Trucà a la porta i una senyora alta, l’obrí. El va fer passar en una saleta petitona i s’assegué al sofà més còmode que havia conegut.
De cop, l’Aubin aparegué, baixant l’escala que duia a les habitacions del pis de dalt.
La xerrada va ser breu. A les quatre ja l’havia acabat amb la informació que necessitava per resoldre el misteri.
Tornà a Londres i es dirigí cap a casa seva i descansar. Al matí següent, a trenc d’alba, anà a comissaria i els digué als seus col·legues, el tinent Sunrise i el subinspector John Morgan, com li havia anat per Barcelona.
Un cop acabada la narració i les preguntes retòriques que li varen fer, es posaren a investigar.
Primer de tot, van anar a l’escena del succés, on, evidentment, trobaren pistes que indicaven qui l’havia comès. Es tractava d’un home de mitjana edat que estava infiltrat al Servei d’Inteligència Britànic i tenia un cert odi envers a en Blauet.
S’anomenava Josep Berenguer, l’actual Baró de Marsella, desprès que el seu germà Aubin Ahern hagués dimitit feia dos anys.
Ell vivia a Marsella, on tenia un palauet del segle XVIII, ben conservat com tots els edificis francesos d’aquells segles bells per a la història de la humanitat.
Anaren inmediatament, i un senyor alt, obrí la porta vella de fusta acabada d’envernissar.
Era el majordom del senyor Josep Berenguer, el qual estava de compres amb els seus il·lustres amics.
L’Arley, en John i en Peter, decidiren quedar-se i esperar a que arribés, per així endur-se’l a la Gran Bretanya i jutjar-lo.
Arribà a dos quarts de deu del vespre i com ja estaven preparats per la trampa que li farien tot seguit, només van haver de passar a l’acció.
En John, sortí d’un arbust i l’arrestà tot seguit. En Peter Sunrise i l’Arley Brooks, car tenien en Blauet ja salvat, l’anaren a portar a Barcelona i donar-li al seu amo Aubin.
Ja al Regne Unit, concretament a Londres, la Brenda, l’Arwyn i la Diane Brooks, l’esperaven impacients per celebrar altre cop, la missió més important que havia portat a terme durant tota la seva carrera policial!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.