ARGIMIR BALLESTER A MALLORCA

ARGIMIR BALLESTER A MALLORCA

L’Argimir Ballester, un al·lot de quinze anys (22-12-2001), tornava cap a casa seva, desprès de l’institut. Era el dia vuit de juny de 2017, la qual cosa significava que s’havia acabat el curs.

Ho tenia tot aprovat, tanmateix per això, el seu pare Jordi i sa mare Ludmila, tenien preparat un viatge sorpresa a Mallorca, per visitar la casa dels seus avantpassats.

En entrar a la llar petita però acollidora i es va asseure al divan ample, fet de fulles premsades i cosides amb agulla i fil. El seu pare, deixà el que estava fent i saludà al seu fill Argimir, tot donant els bitllets d’avió que havia comprat feia unes hores abans.

Tenien el vol previst per aquella tarda. Faltaven unes hores per sortir cap a l’aeroport. Així doncs, pujà al seu dormitori quan va haver acabat de dinar i preparà la maleta amb les coses necessàries per embarcar-se en una aventura que duraria tot l’estiu d’aquell any.

Aproximadament vora les cinc, sobrevolaven la capital de ses illes, és a dir, Mallorca. Era un paratge ric en cales preparades per pescar marisc i peix fresc, a punt per a posar-lo dins la paella barrejant-ho amb arròs del Delta, que com indica el seu nom i fabricada a les Illes Balears, s’anomena el plat típic “Paella a la Mallorquina”.

El pilot, anunciava que es cordessin els cinturons de seguretat car estaven a punt d’aterrar.

Desprès de passar a recollir l’equipatge per les cintes transportadores, llogaren un cotxe BMW (545i), igual que el que tenien a casa seva per anar directament a la casa dels seus familiars i descansar desprès del llarg viatge que hagueren tingut aquell dia.

Al matí següent, abans que els altres es despertessin, s’aixecà i anà a buscar sa llibreta per començar a relatar en un diari, tot el que havien viscut fins ara, en aquell estiu turmentós que els esperava.

Durant l’esmorzar, xerraren sobre els assumptes familiars dels seus avantpassats, que varen fer maleir el seu cognom durant segles i mil·lennis.

• Ja fa uns dies, vam rebre una nota dins una ampolla anunciant que aquesta setmana, hi hauria un segrest inesperat per alguna cosa que te a veure amb el rebesavi Antoni- Digué la tia Anna.
• Quin dia en concret?- Preguntà en Jordi.
• El dia nou de juny.
• Això es avui. Cal que investiguem la procedència de la carta i així  descobrirem l’autor.

En acabat, vaig pujar a la meva habitació per escriure la conversa mantinguda durant el primer àpat del dia.

L’oncle Josep, em dugué a correus per enviar una postal al meu amic Joan, amb la seua furgoneta. Era vella, concretament una Renault L4, del segle passat. Estava ben conservada igual que les coses que tenien els meus oncles.

Aquell jorn, varem descobrir també d’on venia i qui era el remitent del missatge. Es tractava d’un home d’uns seixanta anys, de cabell blanc i ulls negres. Alt i prim però molt fort i hàbil, per ser gran.

En saber-ho, el varen denunciar a la Guàrdia Civil de la vila on passaven els mesos de vacances. Aquesta, estava comandada per l’inspector Salim Moussalki, marroquí de nacionalitat.

El senyor Moussalki, obrí un expedient en el qual inclogué la nota de l’ampolla que havien trobat feia una setmana. Com era habitual amb aquests tipus de misteris, el sospitós ja tenia uns quants antecedents judicials, d’entre ells, un robatori en un banc i un homicidi per un tracte que havia mantingut amb el cap d’una Màfia russa, el qual no l’havien atrapat mai. El delinqüent es deia Roger Albada.

A l’hora de dinar, quan estaven reunits tots junts a la taula, descobriren que faltava una persona… La Ludmila Mercuri.

Durant l’horabaixa d’aquell dia, desprès de denunciar la desaparició, en Salim i la familia de la víctima juntament amb uns quants membres policials, anaren a la direcció descobrida aquell matí per arrestar al culpable.

L’inspector Moussalki, el tenia a punt d’atrapar, quan aquest es va escapar per sempre mes.

Anys mes tard, per les notícies, sortí la mort del presumpte segrestador.

D’aquell estiu en vaig treure dues coses clares… La primera és que no s’ha de confiar mai dels desconeguts i la segona i la mes important, va ser l’amor pels amics i la familia, que es el que importa en aquest mon.