ARLEY BROOKS I EL CAS DELS INDÍGENES MILIONARIS
L’Arley Brooks, un noi alt de vint-i-quatre anys d’edat, nascut el trenta-u de desembre de 1999, era inspector en cap d’Scotland Yard. Estava llicenciat en filologia anglesa i irlandesa. Durant el seu temps lliure, es dedicava a ser escriptor de novel·les policíaques.
Els seus pares George i Liza Brooks, eren de Manchester, una ciutat anglesa situada al vell mig de Gran Bretanya. La seva muller Brenda, d’un any més petita que ell, vivia antigament a Oxford.
El fill més gran de l’Arley, es deia Arwyn i tenia quinze anys (30-12-2009). Li agradava escriure igual que al seu pare. En canvi, la seva filla Diane, acabava de néixer feia unes setmanes.
Aquell dia primaveral del mes de març, a sobre de la taula, l’esperava un nou cas.
Es tractava d’uns indígenes que s’havien fet milionaris, gràcies al robatori més gran del segle.
Segons els fets, l’havien comès el mes de gener a les set de la tarda del dimarts onze d’aquell mes.
Estaven en busca i captura i l’Arley havia d’esbrinar urgentment on estaven amagats aquells xorissos americans.
L’inspector Brooks i el tinent Peter Sunrise es posaren en marxa cap al lloc dels fets.
D’entrada, en arribar a l’escena del robatori, no varen trobar cap indici que els podia ajudar, però de mica en mica, varen trobar una nota i pistes que en el dia de la vista, li van entregar al jutge.
La nota esmentava els llocs possibles on estarien amagats. Com s’estava fent fosc, varen decidir que deixarien la busca pel jorn següent.
L’Arwyn, com aquell divendres no tenia institut, acompanyà al seu pare Arley, a la feina per així, acabar-la i que no hagués d’anar a treballar el cap de setmana.
Començaren pel primer lloc esmentat a la llista, és a dir, Liverpool.
La direcció coincidia amb la d’una casa d’aquella ciutat pesquera, on s’havia format el grup dels “The Beatles”, durant els anys seixanta.
Varen entrar però no hi havia ningú, així que continuaren la seva marxa cap al proper suposat amagatall.
A les dotze del migdia, ja tenien gairebé acabada la tasca sudorosa. Només els quedava una opció. La definitiva.
En arribar al lloc, més antic de tota Gran Bretanya, la ciutat de York, on els víkings s’havien establert feia uns quants segles enrrere.
Al barri més antic de la vila, estava l’amagatall dels sospitosos.
Trucà per demanar reforços i ràpidament, en Peter Sunrise i en John Morgan arribaren amb més policies del cos.
Els indígenes, armats com anaven, sortiren del gran casalot on s’amagaven.
Els tres amics, s’acostaren i els arrestaren.
Quan es va haver tancat el cas, en arribar a casa aquell vespre, la Brenda, atenta a l’explicació que li esperaria, del seu marit, ja l’esperava impacient i contenta.
En el periòdic del matí següent, el titular era el següent:
ARLEY BROOKS, L’INSPECTOR EN CAP D’SCOTLAND YARD, HA RESOLT EL CAS QUE MÉS ATORMENTAVA LA POBLACIÓ… EL CAS DELS INDÍGENES MILIONARIS!
Durant el migdia d’aquell dissabte, l’Aubin Ahern Berenguer i Montagut i el seu gat de color blau, en Blauet (amb la seva familia), el visitaren a Londres, per felicitar-lo per la bona feina feta que havia fet.
Els seus pare George i Liza, l’anaren a veure i dinar amb ell per celebrar la meravellosa gesta que havia aconseguit!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.