ASHTON BATTLE I EL ROBATORI A LA CASA DEL SENYOR GREEN

ASHTON BATTLE I EL ROBATORI A LA CASA DEL SENYOR GREEN

L’Ashton Battle, i el seu amic John Myller, tornaren a preguntar, per enèsima vegada, el nom del seu visitant baix, amb bigoti i un ull tapat.

Es deia Andrew Green i tenia quaranta-vuit anys i es dedicava a la pirateria, tot i que de tant en tant, anava a Portsmouth, per fer una visita a la seva familia.

El cas, és que la nit anterior, en sentir uns cops que provenien del cobert del jardí, sortí i veié una silueta d’un individu estrany, el qual, estava intentant obrir la porteta que duia a la cambra on guardava els tresors més preuats que havia heretat dels seus pares. Consistia en un bon grapat de bitllets de 100 lliures, una bosseta de cuir plena de pedres precioses i  per acabar-ho d’adobar, una pistola de calibre 5.

El senyor Green, no tenia permís d’armes de fogueig, perquè feia uns quants anys, havia atracat un banc estadounidenc i estava perseguit per l’F.B.I..

En acabar de relatar el que havia vist, en Peter Simpson (el majordom i amic de l’Ashton), acompanyà a l’Andrew, cap al carrer.

Desprès de dinar, anaren amb el BMW vermell descapotable que estava aparcat al carrer, per visitar l’escena dels fets.

Portsmouth, era un poble pesquer, de cinc-cents mil habitants. La caseta estava situada a les afores de la vila.

Tenia dos dormitoris, una cuina, un bany i el jardí que contenia la piscina. La cambra secreta, estava soterrada. S’hi baixava per un túnel excavat feia dos anys.

Evidentment, l’habitació cuirassada, estava buida perquè el lladre s’havia endut tot l’existent de valor.

L’Ashton i en John, el començaren a interrogar, per última vegada:

• A quina hora, aproximadament, es van produir els fets?
• Vora les quatre de la matinada.
• Les setmanes anteriors, havies escoltat algun soroll o vist algun indici que ens pugui ajudar a descobrir qui ha sigut?
• La meva muller, l’Elizabeth, va veure una tela de roba, de color negre, a la vora de la portella que condueix al soterrani.
• La va guardar o la va llençar?
• Em sembla que la va guardar a una capsa de color gris que estava al costat del bagul on guardava les coses de valor que m’havien deixat els meus pares.
• Em podria entrevistar amb la seua esposa?
• Ara mateix no!

En acabar la conversa, se’n van anar a casa. Tot el que volien saber, ho havien aclarit.

Aquella nit, en John es va despertar a mitja nit perquè el telèfon de la sala d’estar sonava.

Era l’Andrew Green, el qual havia tancat el sospitós (que havia tornat a la casa del vell pirata Green), a l’escena del crim. El lladre havia ferit a la seua dona.

En John Myller i l’Ashton Battle, es posaren en marxa per detenir al culpable. Aquest, era un home prim però musculat, que en portar-lo a comissaria, descobriren que ja tenia antecedents judicials per haver sigut còmplice del senyor Green, en l’atracament del banc estadounidenc i segrestat a la filla del president del parlament anglès, en Ronald McAnderson.

Al jorn següent, tornaren a tenir visita. El diputat i ministre d’interior McAnderson, denunciava l’homicidi de la seua sogra. Havia anat a visitar-la i se l’havia torbat morta en la calessa que conduïa habitualment per anar a comprar, la qual era propietat seva.