ANIOL BALLOCH I EL SEGREST DE LA FILLA DEL VEÍ DEL COSTAT

ANIOL BALLOCH I EL SEGREST DE LA FILLA DEL VEÍ DEL COSTAT

Un BMW gris, havia aparcat davant de la última casa del carrer Ebre número 10.

D’aquest cotxe, n’havien baixat tres amics, dels quals, un d’ells vivia en aquella caseta de dos dormitoris, una cuina, un bany i una sala d’estar.

Els tres nois, que de nom s’anomenaven Aniol Balloch, Joan Mateu i Pere Salazar, entraren a la tendre i acollidora però petita llar. En Joan, tancà la porta, per evitar que el fred els colonitzés.

El sostre era blau. Tot just al costat del rebedor, se situava la cuina estreta, on, l’Aniol, cuinava tots els àpats més exquisits que poden existir pel paladar de l’ésser humà: patates amb mongetes, arròs amb tomàquet i ou estrellat, pasta, escarola amb pernil…

Pere, començà a parlar:

• Fa uns dies, un veí em va venir a veure perquè volia que investigués qui havia segrestat la seua filla.
• Quan va passar?
• El diumenge de la setmana abans del seu casament, és a dir, el dia 12 de febrer de 2017.
• A quina hora?
• A les set del vespre.
• En quin lloc?
• A la discoteca Apol·lo de Barcelona.

L’Aniol, s’aixecà i anà a buscar la tetera per a servir el te que estava al foc, escalfant-se.

Joan i Pere, continuaven xerrant sobre el tema. No era el primer segrest que s’encarregaven de resoldre. Els tres amics, eren detectius. Havien tingut casos més complicat que resolgueren fàcilment. Eren veritables experts en aquests tipus de misteris.

Quan l’investigador Balloch, tornà amb les tasses omplertes de la infusió desitjada pels seus convidats, l’Aniol s’afegí a la conversa:

• Penso que el primer que hem de fer, és anar al lloc on es va produir, perquè així trobarem alguna pista que ens ajudi a descobrir el malfactor.
• Perquè no anem ara?-. Preguntà en Joan.
• Quan ens acabem de beure la tassa de te, podríem anar-hi, però crec, que val més descansar.

El senyor Martínez, aquella nit, trucà a en Pere, perquè havia rebut un missatge del segrestador. Aquest, demanava 400€, abans del dilluns 20 de març, per així escapar-se del país.

L’Aniol Balloch i els seus amics, agafaren el BMW gris (545i) i es dirigiren a casa de l’Oriol Martínez. Estava nerviós perquè l’havien amenaçat de matar a la seua preciosa filla, la qual es deia Ester.

Estava realment trist i decebut… On la tenien amagada? No ho sabia, i els tres detectius tampoc!

En Balloch i en Mateu, deixaren a en Salazar que es fes càrrec de l’Oriol, mentres que ells anaven a enxampar el culpable.

Abans però, preguntaren a la Guàrdia Civil, si el criminal que pensaven qui era, tenia antecedents judicials.

La resposta per part dels seus col·legues, va ser satisfactòria i anaren directament a l’adreça donada pel comissari Blàzquez.

Estava situada a un pujol molt ampli, des d’on es podia veure el mar.

L’Artur Viladecavalls, estava a punt d’executar l’Ester. Aquesta, evidentment, estava espantada.

Sort, que l’Aniol, l’aturà a temps i els seus amics l’arrestaren.

L’Oriol, els felicità i es posà content en veure-la. El comissari Blàzquez, els declarà “Herois de la Justícia”, la qual cosa significava que ajudarien a la policia, a investigar els pròxims casos.