ASHTON BATTLE I EL CAS DE LA MANSIÓ D'EN TIM

ASHTON BATTLE I EL CAS DE LA MANSIÓ D'EN TIM

L’Ashton Battle, un noi de divuit anys, nascut el dia vint-i-vuit de desembre de 1999, estava assegut al seu sofà preferit, situat a prop de la finestra que donava al carrer.

El temps, amb que s’aixecava la ciutat de Londres, era plàcid. El seu amic John Myller, era al seu costat, escrivint l’últim cas que havien tingut, en el seu quadern vermell on tenia arxivats, tots els misteris resolts, pels dos joves detectius.

Aquell dia, tindrien un visitant que els relataria tot el que li havia passat, la nit anterior, perquè ells, l’ajudéssin a descobrir qui havia mort a la seva muller.

Arribaria al cap de cinc minuts, si el rellotge de la sala d’estar, marcava la hora correcta. Eren gairebé les onze del matí. Faltava una hora per dinar el menjar suculent que els havia preparat la mare de l’Ashton, la senyora Lizzy Battle. El seu pare George, era l’amo d’un restaurant de plats xinesos, al carrer Manchester.

Trucaren al timbre, i el majordom Peter Simpson, obrí la porta. El visitant es tractava, d’un home alt, cabell fosc, ulleres rodones i vestit d’ocasió per a un casament. Ell, s’assegué a la cadira que faltava per ocupar i començà a relatar tot el que havia succeït, el jorn anterior.

Era bastant traumàtic, tot plegat. En acabar d’explicar la seva versió dels fets, en John, l’acompanyà al carrer i tancà la porta.

El dinar d’aquell dia, consistia en un plat típic xinès… Boletes d’arròs, farcides de mongetes fresques i verdes.

Desprès de dinar, els dos amics, es posaren en marxa cap al casalot familiar, del client.

Com havia narrat, el camí d’anada, estava a les afores de Cornualles. Era dilluns i els va fer més llarg del normal, car hi havia molts camions que es dirigien a les obres, del nous estadi municipal de futbol.

Un cop a l’entrada de la mansió, sortí a rebre’ls el mateix senyor, que havia anat a veure’ls, aquell mateix matí.

Els conduí cap a l’escena del crim, i l’Ashton, en veure milers d’homes uniformats, que suposadament era la policia, s’enfadà molt. Scotland Yard, altre cop, s’hi ficava entre mig del seu cas.

En John, explicà al senyor Tim Barton, perquè el seu col·lega estava de mal humor.

Totes les pistes que recolliren, les portaren al seu forense de confiança… L’Andrew McGaffry, el qual, estava ocupat, intentant treure l’A.D.N. que contenia el cadàver trobat a la vora del riu, per l’inspector Thomas Johnson.

En veure’ls arribar, deixà el que estava fent, i anà a atendre’ls.

Les pistes que havien agafat, els ajudava a saber qui havia comès l’horrorós homicidi.

Conduïen cap al Secretari d’Estat, el senyor Arthur Morrison.

Tornaren a la casa del senyor Barton i l’interrogaren altre cop. Aquesta vegada, els digué que l’Arthur Morrison, havia estat convidat a la festa celebrada, durant la nit anterior.

Un cop varen acabar de descobrir qui era l’assassí, demanaren al departament de trànsit, per esbrinar, on vivia el senyor Morrison. Aquest, estava empadronat, al municipi de Hastings, a uns trenta quilòmetres de la capital anglesa.

Amb el seu cotxe, un BMW vermell descapotable, arribaren a les set del vespre.

L’Arthur, obrí la porta i ells el deteniren.

Al diari d’aquella nit, sortia la fotografia de la detenció del Secretari d’Estat i com els dos amics, havien aconseguit detenir, a aquell peix gros de les clavegueres de l’estat.

Al matí següent, a les nou del matí, un home baix, amb bigoti i un ull tapat, pel cop que havia rebut, la nit anterior. Denunciava un robatori.