ANIOL BALLOCH I EL ROBATORI DE 500€

ANIOL BALLOCH I EL ROBATORI DE 500€

L’Aniol Balloch, un noi de divuit anys (22-12-1999), estava assegut al seu despatx, ordenant les carpetes dels casos més recents. De cop, es parà davant d’una que la tenien qualificada com a “Per resoldre”.

Trucà als seus col·legues Pere Salazar i Joan Mateu, els quals arribaren de seguida.

Estaven a finals d’hivern i feia molt fred, per això, tenien la calefacció posada a tot drap perquè s’hi estigués millor.

Aquest misteri que tenia entre mans, anava sobre un banc que havia denunciat el robatori de cinc-cents euros de la caixa forta del mateix president del govern estatal.

La policia encara no havia detingut als culpables i per això, feia ja dos mesos que en Joan, en Pere i l’Aniol, el tenien pendent de resoldre.

Varen contactar amb els únics denunciants del crim… La secretària del gerent del banc i el president nacional.

Es tractaven de dos ciutadans estratosfericament rars, perquè, per començar, conduien un Toyota i en la seua conta corrent, tenien emagatzemats més d’una tercera part dels diners de gairebé mig tercer mon.

Si no ho resolien, la secretària quedaria despatxada del banc, amb la qual cosa, voldria dir que es quedaria sense feina i es gastaria els calers estalviats en pagar la hipoteca del xalet i la de l’apartament que tenia per viure durant la setmana.

Com els tres detectius no ho volien, es posarien a investigar inmediatament, interrogant els possibles lladres.

De primer, tenien un home de mitjana edat que concordava gairebé en tot l’aspecte físic del malfactor. En segon lloc, un jove que al matí de l’atracament, estava ingressant el seu sou mensual. Per últim, un agent immobiliari que havia de reunir-se amb el responsable de la sucursal per acabar d’atendre la demanda de la compra d’una casa, al districte de Nou Barris, situat a Barcelona.

Els tres sospitosos, es presentaren de seguida que els varen citar.

• Com es diu?-. Preguntà en Joan.
• Josep Vendrell.
• Quants anys te?
• Cinquanta-quatre anys.
• Què va fer el dia que van succeir els fets?
• Estava comprant amb la meua esposa.
• Sa esposa ho pot demostrar?
• Sí, evidentment.
• Moltes gràcies, senyor Vendrell.

Tots tres, tenien quartada. Cap d’ells l’havia comès.

Varen tornar a repassar les declaracions de cada un dels sospitosos i els fets del cas. Tot concordava amb l’arxiu policíac. Per tant, interrogaren a les possibles persones que estaven al lloc dels indicis comesos, aquell dia.

També tenien testimoni que ho podia corroborar. Només faltava un home… El guarda de seguretat. Aquest si que no en tenia.

Trucaren al comissari Blàzquez i aparegué inmediatament. Un cop el tingueren, es posaren en marxa per arrestar al maleït lladregot que s’havia deslliurat de les mans de la justícia fin l’últim moment. Qui podia pensar en ell?

Arribaren al cap de cinc minuts i el trobaren que estava fent la maleta per fugir del país. El comissari Blàzquez, un cop el va tenir arrestat al calabós, els va felicitar per la feina feta.

Ja tenien un breu descans fins al pròxim cas.