ARLEY BROOKS I EL CRIM DE BRENDA

ARLEY BROOKS I EL CRIM DE BRENDA

La familia Brooks, aquell dia assolellat d’estiu de 2017, es traslladava a Irlanda, en un poblet acollidor de cinc-cents habitants mal comptats, cituat a l’oest de la preciosa illa atlàntica.

L’Arwyn estava nerviós perquè era la primera vegada que viatjava en avió i sortia a l’extranger. La Diane, pel sol fet de ser una bebè acabada de néixer, només dormia i ara, ens queda la Brenda… Aquesta estava xatejant amb els seus pares irlandesos.

L’Arley parlava amb el seu nou comissari de la policia, la qual l’anomenaven “Garda Síochána”.

La vila on a partir d’ara viurien, seria Cork.

El misteri es va produir a l’hora de sopar. Estaven reunits amb els seus nous veïns quan Brenda, els digué que es trobava malament i pujava al llit a dormir.

Com l’Arley havia d’anar a treballar al jorn següent, anà a dormir dues hores desprès i es trobà amb el cadàver de la seva muller, a terra, al costat del llit.

Se’l va endur amb el cotxe cap a la clínica forense on allà li varen fer l’autòpsia i li digueren que la seva esposa havia mort a causa d’un verí líquid que algú li posà al seu plat. El verí era Cianur.

El senyor Brooks, decidí no dir res fins resoldre el cas. Agafà el seu cotxe i anà a comissaria per començar a parlar amb els seus nous col·legues, en Peter Sunseriously i en John Matt.

De moment sabien de què havia mort, la Brenda. Anaren a la casa on s’havien produït els fets per recollir pistes, que els ajudessin a desenmascarar el culpable.

L’Arley estava abatut, desprès de tants anys, convivint amb la dona dels seus somnis, però tard o d’hora acabaria passant.

El tinent Matt i el subinspector Sunseriously, s’ocupaven dels interrogatoris, mentre l’inspector en cap, és a dir, el senyor Brooks, anava i tornava als llocs mencionats pels sospitosos.

Ell sabia que l’assassí era algun dels seus dos nous veïns perquè ells s’oferiren en preparar i servir el sopar i la beguda. És més… Creia que el menjar on havien posat el cianur, era el pollastre amb patates.

Al cap d’una estona de passejar pel pati de la seua casa, es topà amb alguna cosa de plàstic. Era l’ampolleta amb una mica de verí que encara quedava a dins. El posà en una bosseta de plàstic, i el dugué a la clínica, on el forense Martin, comprovà que les empremtes dactilars apuntaven a la parella que els havia convidat a sopar, la nit anterior.

Amb els seus amics i ell, anaren a la direcció on vivien els culpables i trucaren a la porta.

Ningú obria, així que a puntades de peu, la varen tirar a terra i entraren en una estança petita, que suposadament era la sala d’estar, on, el senyor Arthur Blue i la senyora Marie Blue, estaven asseguts veient la televisió.

L’Arley i en John, s’aproparen per darrere i els deteniren sense dubtar ni un moment.

Un cop a comissaria, el comissari Andrew Horward, el felicità. Feia dos mesos que els estava seguint pel robatori de mig milió d’euros que s’havien endut de la cambra del primer ministre irlandès Ahern O’Brien.

Quan l’Arwyn s’assabentà, plorà pensant en la seva mare i els moments que havien passat junts.

Scotland Yard, trucà, dient al senyor Brooks que farien una seu a Dublín, proposant-li ésser el comissari d’allà. L’Arley, digué que sí, i en Horward va anunciar-li que podria seguir treballant per Garda Síochána si ell volia.

L’Arley acceptà i l’Andrew hi va estar d’acord. L’inspector en cap Brooks, seria comissari d’Scotland Yard i l’inspector en cap de Garda Síochána (la Policia Nacional Irlandesa).

Cinc anys més tard, es casava amb Angela Croosward i tenien un fill que l’anomenaren Aswin Aeary Brooks, conegut com Aeary Brooks, el qual esdevindria un dels millors escriptors de l’època, però això seria una altre aventura.