LA DESAPARICIÓ D'ARCHIE McBANNER

LA DESAPARICIÓ D'ARCHIE McBANNER

<< - Quantes coses heu fet per a mi i jo no he fet per a vosaltres!>>, van ser les últimes paraules de l’Archie McBanner, el dia de la seva desaparició.

----------------------------------------------------------------------------------

Si he decidit relatar-vos com va anar el succés, es perquè ho vaig viure en primera persona i sóc l’únic que sap la veritat mes absoluta.

Em dic Archie McBanner i tinc quinze anys, tot i que el dia de la desaparició, en tenia catorze.

Aquell dia, en sortir de l’institut, portava les notes del primer trimestre. No es que fossin gaire bones, car no es que se’n digui que soc un bon estudiant.

De seguida que vaig entrar a casa, vaig deixar el sobre que contenia les qualificacions de la primera avaluació, a sobre de la tauleta de l’entrada de casa.

Tot seguit, em vaig encaminar cap a la cuina, on la meva mare Leslie preparava el sopar. Com sempre, el meu pare, se situava al sofà, tot mirant la televisió mentre dinava. En George li encantava estar ben informat de l’actualitat.

En asseure’m al costat d’ell per dinar i fer-lo companyia, em preguntà com m’havien anat les assignatures del primer trimestre.

• Molt be. Desprès t’ensenyo les qualificacions que m’han posat.

Com era evident, es va enfadar molt en veure cinc suspeses i deu aprovades. No l’importava que tingués la majoria aprovades… El que mes li preocupava era que, com a fill d’un dels enginyers mes importants de tota la República Democràtica d’Escòcia, les matemàtiques les tingués suspeses.

Vaig pujar a la meva habitació, desprès de dinar, i em vaig fer la motxilla. Estava decidit a marxar de casa. No aguantaria cap dia mes amb en George.

Segurament, la ira que tenia, estava tan elevada, que en aquells instants, no controlava els meus pensaments. Aquests, navegaven per aigües inestables per un mar ple de fúria i inestable, que en qualsevol moment faria naufragar la barca del meu pare que el transportava a l’altre riba.

Ja ho tenia decidit… Marxaria desprès de sopar, mentres els meus pares dormirien plàcidament.

L’eixida va ser espectacular… Vaig baixar per la clau del gas i en arribar a terra, em vaig esmunyir al meu amagatall preferit, on tenia la bicicleta a punt per la fugida.

A la maleta portava el telèfon, una llanterna, piles de recanvi, una bateria per carregar el mòbil quan fos necessari, menjar per a un mes i roba de recanvi… A continuació, tenia sabó per a netejar-me i mantenir una bona higiene, crema solar i un moneder on portava els diners necessaris per a emergència i comprar el bitllet d’avió, si calia escapar del país.

Va arribar la part mes difícil de la tasca… Aconseguir que el meu gos no bordés i despertés els meus pares. Ho vaig aconseguir.

Al matí següent, en despertar-me ben d’hora, vaig baixar a la vila de St.Andrew’s, per comprar el bitllet de tren en destinació Glasgow. A primera plana de tots els diaris, apareixia una foto meva de quan era un nen de cinc anys i el següent títol:

“ES BUSCA ARCHIE McBANNER”

La recompensa era d’unes 1000 $, pel ciutadà que em trobés. Com ningú m’estava seguint, vaig anar cap a l’andana de l’Express de Glasgow, que sortia cap a la ciutat esmentada anteriorment, vora les set del matí.

Em varen atendre molt be, durant el recorregut. En arribar a la capital escocesa, vaig dirigir-me altre cop, cap a les màquines expanadores de bitllets de tren i així poder pagar el cartronet de color blau, el qual em serviria per anar a l’aeroport i agafar l’avió que em duria a Egipte.

L’avió va aterrar a la capital de la colònia anglesa, conquerida el 1900, uns anys abans de la primera guerra mundial.

Era immensament grandiós, el país de les piràmides i altres monuments emblemàtics.

Pel que fa als meus pares George i Leslie, estaven desesperats, buscant-me per tot arreu.

Com no em trobaren, al cap de dos dies de la meva escapada cap a Egipte, anaren a denunciar la desaparició del seu fill estimat, és a dir, jo, a la policia, la qual, es posà a investigar i em va interceptar en una conversa telefònica, que tenia amb els meus dos amics paral·lelament, en Peter Scott i John Morris.

Gràcies a la punxada que havien fet al meu mòbil, els meus pares es posaren en marxa cap al Caire i tornar amb mi a Edinburgh.

Arribaren unes setmanes mes tard que jo, per la vaga de controladors aeris d’Espanya i Catalunya.

Segurament, la pregunta que us està passant pel cap en aquests moments, es: “Què vas fer durant el temps que els teus pares et buscaven?”. Molt senzill… vaig visitar museus, anar de festa i conèixer a un gat egipci que parlava, del qual em vaig enamorar, i un munt de coses mes, les quals, ja us explicaré quan tingui temps.

Vàrem tornar a casa, el mateix dia que varen arribar a la ciutat egípcia.

-------------------------------------------------------------------------------------

Uns dies mes tard, el pare, el vam trobar mort al seu sofà preferit de la sala d’estar, apunyalat.

L’inspector Andrew Beacher, el mateix que havia investigat la meva desaparició, arribà i fotografià tot el que creia que li serviria per a enxampar el culpable.

Al cap d’uns dies, arribà una carta del mateix inspector que portava el misteri, perquè la meva mare es presentés a comissaria amb els altres sospitosos que sortien a continuació.

• Be… Bona tarda. Espero de tot cor, que hagin vingut tots els citats.
• Si. Hem vingut tots.
• Molt be. M’agradaria que el culpable, es presentés aquí davant, per així tardar menys… Crec que tots ho voldríem perquè tenim coses mes importants a fer. No, Elizabeth Disher?
• M’acuses de cometre aquest crim?
• Si. T’acusem tots, els aquí presents.
• Molt be. Vaig ser jo, la germana gran de la víctima… No havia rebut la mateixa part que la resta dels meus germans… Només un simple cotxe que no funciona. Per això el vaig matar.
• Moltes gràcies per confessar el delicte.

Aquella tarda, la senyora Leslie McBanner, és a dir, la meva mare, va conèixer al seu marit actual, anomenat Arthur Thunderstorm. Amb ell, va formar una nova familia i m’hi varen incloure també a mi. Els meus dos germans, naixeren nou mesos mes tard.

Els varen posar Anthony Martin i Andrew Patrick Thunderstorm.