AUSTIN BURRELL I L'EXPEDICÓ DEFALLIDA
L’Austin Burrell, un noi de quinze anys, nascut el dia vint-i-sis de desembre de 2006, havia quedat amb els seus amics, per fer una expedició que duraria uns quants mesos. No ho sabia exactament.
Els seus pares, en George i la Lesia, treballaven fins tard, aquell divendres dia 18 de gener de 2022. Eren propietaris d’una empresa petita, a les afores de Wexford.
A l’Austin, li agradava escriure i s’encarregaria de relatar tots els successos de l’aventura.
Desprès de preparar les maletes, baixà al carrer i esperà als seus col·legues per emprendre l’expedició perillosa que viurien, aquells adolescents tan estrambòtics que eren.
En Simon i en Gerald, arribaren de seguida i esperaren amb l’Austin, a en Peter Sunshine i el seu amic John Morrison.
No trigarien gaire temps més. Ja eren gairebé les quatre de la tarda i tenien planificat arribar al turó més proper a la petita vila de Wexford, prop de les sis.
Quan varen arribar, començaren l’excursió.
La motxilla pesava uns tres quilos aproximadament. Acamparen en el lloc decidit i varen encendre el foc de camp, per cuinar els bistecs corresponents als cinc petits excursionistes.
L’endemà era dissabte i per tant no faltarien a classe. No hi havia institut, pel sol fet de ser cap de setmana.
Es posaren a dormir ben d’hora desprès de repartir-se els torns.
A l’Austin li tocaria l’últim.
L’expedició estava organitzada per arribar a casa, el diumenge a la tarda.
El problema va venir el dissabte a mig matí, quan en Simon es trencà el genoll i no tenien botiquí de primers auxilis.
Decidiren que en Gerald es quedaria per avisar a l’ambulància i cuidar d’en Simon.
A les tres de la tarda, va començar a ploure i es refugiaren en una caseta petita que estava situada al mig del camí que seguien per fer la seua ruta.
Els pares d’en Simon, varen recollir el seu fill, aquell mateix dia.
Ja al capvespre, L’Austin, en John i en Peter, acamparen allà on pogueren. Anaven de tornada i el vent bufava molt fort. Quasi tot, se’ls va escapar de les mans… Calia tornar inmediatament a casa.
Sort que per allí, aparegueren unes bicicletes, màgicament.
Eren tres. Una per a cada un.
Continuaren el seu viatge de tornada fins que un llop que voltava per allí, saltà a la bicicleta d’en John. L’Austin, agafà un tronc que hi havia al seu costat i li clavà una batzegada.
El llop, caié a terra… Estava mort. Reprengueren la marxa fins arribar a Wexford.
Els pares de l’Austin, obriren la porta, en sentir el timbre, i li preguntaren com li havia anat.
Ell els respongué, relatant fil a fil, tot el que succeí durant l’aventura. Mentrestant, ho escrivia en el quadern. En acabar, pujà a la seva habitació, per dormir. Havia arribat a casa! Estava sa i estalvi… Se n’havia ensortit dels obstacles!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.