ASHTON BATTLE I L'HOMICIDI DE MARY WELSH

ASHTON BATTLE I L'HOMICIDI DE MARY WELSH

En Ronald McAnderson, estava assegut en l’última cadira que faltava per ocupar, de la sala on es trobaven.

L’Ashton, s’aixecà per anar a avisar el seu amic John Myller, que tenien visita.

Desprès d’asseure’s altre cop juntament amb en John, començà a interrogar el diputat i ministre d’interior McAnderson, com havia succeït el crim:

• Quan la va anar a veure per últim cop, senyor McAnderson?
• El dia 18 d’abril del mes passat.
• Li va explicar la Mary a vostè si tenia algun enemic?
• No. L’única cosa que vaig veure en ella, era que estava nerviosa.
• Alguna cosa més?
• Que jo sàpiga, no.
• El matí que va anar-la a veure i la va trobar morta a la seva calessa, a quina hora vs ser?
• Eren gairebé les onze del matí del dia 11 de maig, és a dir, la setmana passada. d’un dia com avui.
• Va trobar algun indici de baralla?
• Un punyal clavat al cadàver de la senyora Welsh i em sembla que una americana.
• Res més a dir?
• Res més.

El majordom Simpson, entrà al menjador per oferir-li un te acabat de fer. Quan se’l va acabar de beure, anà cap a la porta d’entrada de la casa i es despedí dels dos amics.

Desprès de dinar, anaren a la casa pairal de la senyora Welsh, per veure si a dins de la carruatge, hi havia alguna pista que els pogués ajudar a desenmascarar el culpable.

Era del 1865. A dins d’aquest, trobaren uns documents amb data del 29 de gener d’aquell any. Apuntaven a un director gerent d’una companyia energètica.

En veure això, en John, preguntà al senyor McAnderson:

• Vostè sabia que la víctima tenia problemes econòmics per pagar l’electricitat, l’aigua i el gas?
• No. No m’ho havia comentat mai.
• Doncs miri aquestes cartes de Mr.Harrelson. Escriu que li tallarien el subministrament dos dies abans del crim.
• Potser aquest tal Harrelson és l’assassí.
• En Harrelson era amic seu?
• Ens varem conèixer a la universitat quan estudiàvem “Econòmiques i Empresarials”
• Gràcies per respondre a les preguntes que li he fet. Si necessitem ajuda, ja l’avisarem.

Aquella nit, abans d’anar a dormir, l’Ashton va escriure al seu blog publicat a internet, tot el que havia succeït, aquell jorn.

Durant el matí següent, no va passar res d’estrany. A l’hora de dinar, anaren altre cop a la masia de la Mary Welsh i es trobaren al diputat Ronald McAnderson, el qual estava plantant les tomaqueres i mongeteres, les patates i els arrossars.

En Battle, s’hi apropà i començà a interrogar-lo per última vegada:

• Perdoni, ministre McAnderson, em pot explicar que va fer el dia del crim de la seua sogra?
• Estava amb la meva esposa, dinant amb ella.
• Sap si en Harrelson tenia alguna visita per aquesta zona?
• No ho sé. Ho hauria de veure a l’agenda.
• Moltes gràcies.

Ja tenien el que volien. El mateix Ronald ho acabava de confessar.

Tot seguit, anaren a Scotland Yard, al departament de criminologia per esbrinar on vivia en Horward.

Era propietari d’un apartament a Liverpool, per tant, els va caldre el seu cotxe BMW platejat, per anar-hi a fer un co d’ull.

Coincidiren amb l’Arthur Harrelson, tot just quan sortia a comprar. L’Ashton i el John, baixaren del cotxe, tot encaminant-se cap al sospitós.

L’Arthur, s’apropà a aquests, i ells li preguntaren:

• On estava el dia  11 de maig d’aquest any?
• A la meva oficina de Londres, passant els informes del propietari de l’empresa, el senyor Joseph McLaren.
• Qui ho pot corroborar?
• La meva secretària.
• Coneix en Ronald McAnderson?
• Si. Som amics, des de sempre.
• El va veure aquell dia?
• Si. Em va venir a visitar per debatre que faríem amb la Mary.
• Em fa el favor d’acompanyar-me?
• Sí.

Un cop a comissaria, l’inspector Thomas Johnson l’interrogà. Mentres, l’Ashton i en John, es dirigiren cap a l’escena del crim, per detenir l’altre culpable.

Quan el senyor McAnderson els va veure, sortí corrents. No savia que dos policies estaven amagats darrere els arbustos situats a prop de l’hort.

En veure’l, un d’ells sortí dels matolls i s’hi tirà a sobre d’ell. L’altre va fer el mateix que el primer.

L’Ashton, els aplaudí, en veure que el tenien acorralat. No tenia escapatòria, el diputat McAnderson.

Més tard, a la seu d’Scotland Yard, en Thomas se sentí satisfet de tenir els dos criminals al calabós, esperant el seu judici.

Ja a casa, el majordom Peter Simpson els felicità i trucà al cuiner George i a la seua muller Lizzy Battle, per celebrar que havien resolt un altre cas.

A la tarda següent, tot just desprès de descansar de la ressaca de la nit anterior, tornaven a tenir un visitant. Aquest cop, la noia que més tard seria la dona de l’Ashton, anomenada Margie Griffin.