ARTHUR BROWN I EL MISTERI DE BLACKPOOL

ARTHUR BROWN I EL MISTERI DE BLACKPOOL

L’Arthur Brown, nascut el dia 27 de desembre de 1983, era un jove llicenciat en dret i filologia anglesa que exercia de detectiu privat, a Liverpool, tot i que vivia a Blackpool, encara amb els seus pares George i Lilibeth.

Els seus amics John Murphy i Peter Sanders, l’ajudaven en tots els casos que li arribaven i eren complicats de resoldre. En Peter Sanders, encara que fos l’inspector d’Scotland Yard a Londres i en John Murphy, el forense de confiança de l’investigador privat Brown, també eren els seus millors amics.

L’Arthur conduïa un Audi de dues places, petit i gris. Quan no tenia res a fer, escrivia en la seva llibreta, relats d’investigació, que els publicava en el diari mes important de tot el Regne Unit, es a dir, The Guardian.

Aquell dia de primavera, va rebre la visita d’un foraster que deia ser l’alcalde de Blackpool, en Harry Wright. Era un home alt, de cabell fosc i ulls verds, el qual denunciava el gran terror que turmentava el poblet, on l’humil detectiu vivia.

Tractava d’un criminal que l’havien deixat en llibertat ja feia dos anys i cada nit, quan els ciutadans tornaven a casa, els seguia fins que aquests es giraven i cridaven. Aleshores, Robert Collins, que així es com es deia el delinqüent, agafava el ganivet que portava amagat a la butxaca i apunyalava a les seves víctimes, fins que no en quedava ni gota de sang. “- Al cap i a la fi, no n’hi ha per tant!”, pensava el senyor Collins, quan acabava la seva horrorosa feina.

Calia fer alguna cosa per aturar-lo… Però quina?

Mentres li venia la solució ideal pel problema, al cap, s’aixecà en acabar d’apuntar tot el que l’alcalde Wright havia dit i li oferí una tassa de te amb pastetes que havia fet la seva mare.

Era horripilant, la situació en la que es trobava Blackpool… Si continuaven així, no hi hauria mes habitants al poble i el turisme s’acabaria.

“- Ja ho tinc…”-. Es va dir. “-Tornaré caminant cap a casa, i quan em giri per mirar si em segueix, l’atraparé!”.

Al vespre, recollí el sobre que contenia la imatge i el misteri que tenia entre mans, apagà el llum de l’oficina i baixà a esperar l’autobús.

Arribà puntualment i saludà al conductor, un conegut seu. Aprofità el trajecte per fer una trucada al seu col·lega Peter Sanders, el qual, aquella nit estava de guàrdia.

L’inspector Sanders l’agafà i contestà a la crida del seu amic Brown. Eren gairebé les vuit del vespre, quan el bus parà a l’entrada del poble.

Es dirigí cap a casa. Era negre nit i el fanals desprenien una claror que feia que els vianants que transitaven pels carrers deserts, veiessin reflectida, la seva ombra al terra.

Un cotxe de la bòfia aparegué per la direcció contrària de la d’en Brown. Del vehicle n’hi baixaren dos agents de policia, dels quals, un d’ells, era en Sanders.

Caminaren junts fins arribar a la cantonada, on en Peter li donà al seu amic un walkie-talkie per comunicar-se amb ell si era necessari.

L’Arthur l’agafà i continuà el camí, sol. Per sentir companyia, es posà els auriculars per escoltar una mica de música.

Li encantava el gènere clàssic, com per exemple Bach o Chopin.

Al cap de dos o tres minuts de caminar, notà com algú li havia posat la mà a sobre de la seva espatlla.

El detectiu Brown es girà i descobrí que el seguia en Robert Collins. En Collins, feia mes por a la realitat que a la imatge que havia vist, aquell dia. D’aspecte físic s’assemblava al personatge mític que havia espantat i comès molts homicidis, pels carrers de Londres, de nit… En Jack l’esbudellador. Devia ser germà bessó d’ell.

Agafà el ràdio-transmissor que li havien deixat els seus amics, per poder-se comunicar en cas de perill i avisà al seu amic Peter Sanders.

En Sanders, arribà ràpidament i l’arrestà, tot pujant-lo al cotxe i enduent-se’l  a comissaria.

L’Arthur, estava realment espantat, però satisfet per la bona feina que havia fet.

En George i la Lilibeth el felicitaren. S’havia acabat un cas, però encara en quedaven un munt per davant, al llarg de la seva carrera detectivesca.

Els seus amics amb ell, ho celebraren tranquil·lament, en un restaurant de Liverpool.