LA DESAPARICIÓ DEL SENYOR O'BRIEN

LA DESAPARICIÓ DEL SENYOR O'BRIEN

Havien passat cinc majestuosos i tranquils anys des de l’última vegada que veié el seu pare.

L’Aodhan, ja tenia dinou anys. Aquest, era un home alt, de cabell castany fosc, i d’ulls marró clar. La seva muller, una noia de fa no fa la mateixa edat que ell, pèl roig, com el Sol, abans d’anar a dormir, d’alçada mitja, anomenada Annette, decidí des del primer moment desprès del casori, anar-se’n a viure a Liverpool, lluny de la població on van passar els fets, i que encara ara, feien trasbalsar, al seu marit.

Tenien tres riallers i inquiets fills. L’Arlan Keane i l’Ahern Ryan, d’un any i mig, i l’Annabelle Joanne, d’un mes.

Aquell dilluns, trenta-u de gener de dos mil vint, el senyor O’Brien, es dirigí a l’institut, com cada matí.

En arribar, al lloc on treballava, s’adonà que no tenia els exàmens corregits.

Era massa tard per tornar, perquè si no, faria tard.

Entrà a classe, anunciant que no tenia les notes dels controls… Seria la primera i última vegada que li passaria.

Desprès de sopar, es posà a avaluar-los, perquè no podia dormir.

A les tres de la matinada, va sentir un soroll, la qual cosa, li va fer sospitar que havien entrat lladres.

Baixà les escales, però abans que pogués reaccionar un dels visitants, li disparà un tret a la cama i se l’endugueren.

L’Annette, va rebre una trucada dels malefactors.

Demanaven com a recompensa, mil lliures a canvi de deixar-lo anar amb vida.

Ho denuncià a la bòfia i aquesta, un cop la va acabar d’escoltar-la, es varen posar en marxa, per salvar l’Aodhan.

Un cop arribaren, quan acabaren d’escorcollar de dalt a baix, la masia abandonada, on estava el senyor, li digueren que havia desaparegut.

Un cop a comissaria, els culpables confessaren els delictes comesos en aquests darrers mesos.

Un cop tancat el cas, posaren un anunci al periòdic i al cap d’un mes, mes i mig o fins hi tot dos mesos, l’Aodhan O’Brien tornava a ser a casa, sa i estalvi.

FI!