FRANKFURT: CIUTAT HOMICIDA

FRANKFURT: CIUTAT HOMICIDA

En Georg Bemberg, era el nou tinent de la bundespolizei a Frankfurt. Havia nascut el dia cinc de novembre de l’any 1970 i tenia quaranta-set anys. La seva esposa Lisa Mahler sempre l’acompanyava a tot arreu i per tant això volia dir que era la nova sotstinent. La parella Bemberg, tenia un fill que es deia Ansgar i tenia quinze anys -era un adolescent que havia nascut el 22 de desembre de 2001 i era estudiant de batxillerat per desprès estudiar filologia alemanya i doctorar-se en llengua i literatura alemanyes a la universitat de la localitat on vivien. Tenia el cabell i els ulls castanys foscos, alt i fort; de tant en tant ajudava a son pare en casos completament complicats-.

Aquell jorn de setembre de 2017, estava assegut a la comissaria on treballava, revisant uns casos que li havia deixat el tinent anterior.

El seu company de feina -el qual tenia disset anys i es deia Johann Metzler (un dels quatre amics que tenia el fill del tinent Bemberg), era el sergent que l’ajudava en tot-, entrà a la oficina i li portà una trucada d’una tal Susann Necker, la qual denunciava un altre assassinat.

En els mesos que portava a Frankfurt, el tinent Georg Bemberg, havia resolt cent homicidis en total i era per açò que tenia el sobrenom de “Frankfurt: La Ciutat Homicida”.

Tots els diaris de la població, sempre treien el mateix titular. La bundespolizei -policia federal d’Alemanya-, estava al punt de mira de tots els periodistes del món. Sobretot de la regió. Potser, el veritable culpable era ell? No s’ho podia creure!

Es posaren els uniformes i es dirigiren cap al lloc on havia succeït.

Allí ja estava el jutge instructor que portava el cas. Un jutge d’uns cinquanta anys que seguien aquell estrany misteri, que tot plegat era un malson pels ciutadans d’aquell gran país.

• Ja heu trobat la documentació de la víctima?
• No!-. Contestà herr Waas.
• I l’arma que s’ha utilitzat per a cometre aquest homicidi?
• Sí. El revòlver.
• De quina marca?
• 92 FS. L’ha trobada al mercat negre perquè aquí no es ven gaire.
• A on?
• Suposo que a París.
• Molt bé. Que avisin a la gendarmerie.

Tot seguit, en acabar de dir això, anà a casa dels pares de la dona morta… Era la filla del senyors Niemann. Aquests, els senyors Niemann, eren la família més important del segle XX.

Havien impulsat la revolució contra el règim nazi i havien tret al canceller alemany que es va imposar a les eleccions i va fundar la dictadura, del govern i del parlament alemany. Tot seguit, es restaurà la república Federal i començaren a reconstruir el país.

Els havia entristit la mort de la seva bonica filla. Estava compromesa amb el fill de l’actual cancellera de la nació alemanya.

El forense, mentre estaven interrogant als vellets Niemann, els va enviar els documents sobre l’anàlisi que havien fet a la pistola de l’assassí.

Les empremtes eren del germà de la senyoreta Niemann. Es deia Günther Niemann i estava casat amb una francesa a París.

Aquest devia ser el culpable.

Agafaren un helicòpter de la policia i es dirigiren cap a casa del senyor Niemann júnior.

Trucaren a la porta en arribar i ell els va obrir. En veure’ls, els convidà a una tassa de te amb pastetes que acabava de fer la seva esposa i mentre s’ho prenien de bon grat, començaren a preguntar-li pel principi.

• Què va fer el dia del crim de la seva germana?
• Vaig estar amb ella. Em devia diners.
• I li ho va tornar.
• No.
• Llavors, quan va saber la negació, què va fer?
• Me’n vaig anar a parlar amb el meu advocat a Nimes.
• Quina hora devia ser?
• Les onze del vespre.
• Just quan la van matar.
• Vaig sortir de casa seva, de casa de ma germana, al cap de cinc minuts.
• Coincideix amb l’hora de la trucada. Queda detingut!
• Què s’empatollen?
• Que vostè ha sigut l’assassí que ho va fer.

Dos minuts desprès, un delinqüent que era amic del sospitós, va venir a demanar l’arma que havia llogat i com no la tenia, el tinent va intervenir dient que la tenien ells. Això el va posar nerviós i va confessar que ell, en Günther i el pare de la víctima, com eren els que li havien deixat els diners perquè pogués pagar uns deutes que tenia amb el banc -i es que sinó, es quedaria sense casa-, decidiren cometre l’homicidi per a repartir-se els diners que eren propietat dels tres.

Un cop van saber açò, tornaren amb els dos detinguts i anaren cap a casa dels senyors Niemann. Arrestaren al pare de la Steffi tot i que la mare ho va intentar impedir. Per fi tot tornava a la normalitat!