GLASGOW: S.O.S.

GLASGOW: S.O.S.

El missatge que havien rebut els d’Scotland Yard, era el següent: “Glasgow: S.O.S.”. Què significava allò? Era cert que hi havia algun ciutadà en perill? I si era cert… Qui era l’autor de l’sms? Perquè no hi havia cap nom a la signatura… Era un missatge anònim.

Podrien dir-ne broma, o podrien dir certesa? Va ser el que li va cridar l’atenció a en George Browning, un inspector que treballava per la policia anglesa. Ell estava casat amb una dona que era d’arrels escoceses i es deia Libby McIntyre. Tenien un fill que es deia Allan Browning i tenia quinze anys. Era alt i fort, de cabell i ulls castany foscos i havia nascut el 22 de desembre de 2001. Vivien a Swansea però per motius de feina, s’havien traslladat a Glasgow. Era la capital d’Escòcia i ja era la segona víctima anònima.

Un grup d’homes encapçalats pel George, anà cap al lloc del suposat crim… Trucaren a la porta però ningú els obrí. Si hi havia algú dins l’apartament, devia estar mort.

Dispararen unes quantes vagades… En concret cinc, cada un dels agents. Quan hi va haver el forat perquè hi cabessin, entraren i es dispersaren. Quan en George va escoltar un crit d’un dels policies, hi va anar i el primer que va veure, fou un cos apunyalat. Era d’una noia jove, d’uns divuit anys d’edat i que estava casada amb un noi de dinou anys. Es deia Sara McLaren. Era la filla de la ministre d’afers exteriors i tenia un fill.

En breu, arribaren l’equip forense i la bòfia científica. Segons el doctor James McWillson, havia mort el dia vuit d’octubre de 2017, a les dotze i un minut de la matinada.

Se’l van dur al dipòsit per analitzar-lo més a fons.

Trobaren l’arma del crim, però no tenia empremtes de l’assassí. Nomes les de la víctima. Així doncs, sabien almenys una dada… L’assassí portava guants.

Rastrejaren totes les sales de la casa de la senyoreta McWillson i a la cuina, varen trobar un got de vidre, mitj buit d’aigua i també un dels guants del culpable…

Segons les hipòtesis i les empremtes del got i del guant perdut -propietat del sospitós principal-, pertanyien a l’Andrew Collingwood, un noi de dinou anys que havia sigut orfe de pares, en complir els onze anys.

Buscaren la seva adreça i descobriren que vivia a Leicester. Una patrulla especial, formada per Libby McIntyre i George Browning… Per tant, l’Allan -el fill i estudiant de primer de batxillerat, per desprès estudiar filologia anglesa, ser màster en llengua i literatura angleses i doctorar-se en estudis angleses-, es quedà a casa del seu avi Joseph McIntyre -car la seva àvia Mary Gibbs, havia mort feia uns quants anys-, i es posà al capdavant de la comissaria on treballava son pare i sa mare -ell era un simple cadet d’oficial-, amb l’ajuda d’un amic del seu pare.

Sortiren d’Escòcia a les vuit del vespre i arribaren a la ciutat de Leicester, al jorn següent. Allí, un agent ja els esperava amb un cotxe.

Els va guiar per uns carrers, fins arribar al carrer Sunrise street. Llavors va girar breument fins a la següent cantonada on va parar el vehicle. Ells el van imitar i eixiren del cotxe-patrulla. Trucaren a la porta i una dona d’uns trenta anys la va obrir.

• És aquí on viu l’Andrew Collingwood?
• Sí. Què passa?
• El busquem perquè pensem que ha mort a la seva novia Sara McLaren.

Va fer-los passar, mentre anava a cridar-lo al soterrani. Allí, tenia el seu despatx on treballava en un projecte encarregat per la universitat.

Pujà i en veure els cinc policies de paisà, va intentar fugir, però en George l’aturà miraculosament.

Es dirigiren cap al menjador i allí l’interrogaren mentre es prenien unes tasses de te amb llet.

Un d’ells, sortí a buscar la mare del suposat culpable, perquè en fos la testimoni. Tenia dinou anys i la majoria d’edat al Regne Unit, s’assolia als vint.

• Coneixia a Sara McLaren?
• Sí. Em volia deixar. Vaig quedar amb ella per intentar-ho arreglar, però ella ja ho tenia clar.
• I en veure que et deixava, vas decidir agafar un punyal per si de cas enviava un missatge a Scotland Yard, oi?
• Sí.
• Quan ens va enviar l’sms, què vas fer?
• La vaig matar. No ho volia fer, però no tenia remei.
• Què posava a l’sms?
• “Glasgow: S.O.S.”! No entenia què volia dir.
• Queda detingut, en nom de la monarca Elisabeth II Of Windsor!
• Saben el que volia dir?
• Sí! Estava passant a Glasgow i necessitava ajuda.
• Gràcies.

Se’l van endur a comissaria on restà fins que el jutge va donar el vist i plau per posar-lo entre reixes durant vint anys. Per fi havia acabat tot!