Passa al contingut principal

SEMBLA QUE ESTEM EN TEMPS DE DICTADURA?

SEMBLA QUE ESTEM EN TEMPS DE DICTADURA?
Ahir al matí, dia 9 de setembre de 2017, la Guàrdia Civil va entrar a les onze del matí, al setmanari "El Vallenc" ja que tenien sospites que era allí, on s'estaven fabricant les paperetes per l'1 d'octubre.
Des del meu punt de vista, ha estat un greu error fer açò... En primer lloc, perquè demà hi ha la manifestació de l'11 de setembre, celebrant els 303 anys de la caiguda de Barcelona i això farà que s'apunti més gent. En segon lloc, perquè la majoria de democràcies d'Europa, estan al punt de mira sobre el que està passant a Espanya i sobretot a Catalunya, o si més no, és una de les prioritats. En tercer lloc, volen inhabilitar càrrecs electes que han obtingut gràcies a la CUP, majoria absoluta.
La meva pregunta és: Com és que encara no ens hem mogut de temps remots, com per exemple la dictadura de Primo de Rivera o de Franco? Perquè els fets són els fets.... I que vulguin aturar un procés pacifista i democràtic, com el que està passant a Catalunya, ho entenc encara menys. I ells encara es diuen país democràtic?
La resposta és ben clara... és una dictadura disfressada de democràcia, ja que el partit que ens governa de moment, a Espanya,  va estar fundat ni més ni menys, que per ciutadans franquistes... I encara un apunt més... Ens amenacen i ens avisen que suprimiran gràcies a l'article 155 de la Constitució espanyola, la nostra feble autonomia. dic feble, perquè ja ens treuen alguns drets i encara segueixen passant les vies de l'AVE, per Madrid. Un simple recorregut Barcelona-València, ens fan anar a Madrid... Perquè serà?
El corredor Mediterrani, també el volen fer passar per la capital espanyola... No diu clarament "corredor Mediterrani"? O és que en realitat es "corredor Madridterrani"?
En tot cas, és un aspecte més, que ens afirma viure en una dictadura, dins la Unió Europea!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...