SEGREST AMB ASSASSINAT A DUSSELDORF

SEGREST AMB ASSASSINAT A DUSSELDORF

Aquell jorn d’hivern -concretant, fou el dia 12 de desembre de 2017-, començava molt plujós a Dusseldorf. En Georg Bähr, estava assegut al seu despatx, prenent un cafè amb la companyia del sotstinent Baumeister.

El sotstinent Baumeister, tenia la mateixa edat que el comissari Bähr i tenia un fill de setze anys -els havia complert feia molt poc (el dia 11 de desembre de 2017)- anomenat Arnfried. Era el fillol de la Libby Maschwitz -l’esposa d’en Georg-.

Tots vivien a Dortmund, excepte el sergent Moritz i el sotstinent Baumeister, els quals vivien a Dusseldorf. Tot i que no tenien res a fer, revisaven unes carpetes que havien trobat al soterrani de l’edifici on treballaven.

En breu, en Jan entrà ràpidament i els anuncià amb tartamudeig que havia rebut un avís dels afores de la ciutat. La denunciant, era una mare de família i deia que el seu fill havia estat segrestat tornant de l’escola, juntament amb un amic seu. Havia trobat a l’escena del succés una carta del segrestador demanant  vuit milions d’euros per a alliberar-lo. Evidentment la família de la víctima no podia i decidiren que era l’hora d’actuar.

Es posaren la jaqueta de l’uniforme i sortiren al carrer. Agafaren un cotxe patrulla i anaren directament cap al lloc on havia passat.

Allí, deixaren la tinent Maschwitz i el sotstinent Baumeister, que s’encarreguéssin de buscar proves i alguna cosa que els servís com a inici del camí cap a l’assassí i segrestador -ja que creien que el segrestador l’assassinaria en saber que actuava la policia federal d’Alemanya-. Així doncs, un cop eixiren del vehicle, juntament amb el sergent Jan Moritz, es dirigí cap al lloc on creien que estava l’amagatall. Segons deia la carta, se situava a Stuttgart.

Arribaren en breu i amb un altre grup d’homes que s’encarregaria d’entrar a la casa, començaren l’operació policial. El comissari Bähr n’era el que dirigia l’equip.

• Carreguin les armes. Quan digui “ja”, entrarem en l’interior i podria ser que encara estigués!
• Sí, senyor!
• Una, dues i tres… Ja!

Tot seguit, començaren a disparar. Un cop va destruir la porta, entraren en fila índia i se separaren en grups de tres homes cada un.

Trobaren el cos del nen, estirat a terra, tacat de sang.

El rastre de l’assassí, anava cap al sud. Deduïren per tant, que anava cap a París i així fugir d’Europa per mar.

Trobaren l’arma del crim… Un ganivet de tallar pernil. El mànec era de fusta de roure i estava afilat. Estava tacat de sang. Les gotes estaven fresques i això els va fer pensar que ho havia fet feia uns minuts.

Amb un ràdio-transmissor, en Moritz li ho va explicar. Entre Stuttgart i París, hi havia quasi dues hores de viatge i com feia cinc minuts que estava mort, intuïren que estava molt a prop d’allí, amagat en un racó d’Alemanya i d’aquella regió.

• Surti i entregui’s, o s’atendrà a les conseqüències.-, va dir el comissari Georg Bähr.

En breu, va sortir d’uns arbusts, el cap d’un delinqüent anglès, que el buscaven des de feia deu mesos perquè havia tengut un deute amb la justícia per evadir impostos, haver mort a tota una família de la corona anglesa (al segle XX) i robat les joies de la primera dama del primer ministre del Regne Unit.

El seu nom era Sam Henry. Havia viscut uns anys a Los Angeles i també una temporada a Escòcia. Se l’endugueren a Dusseldorf per interrogar-lo profundament. S’hi negà però l’obligaren.

Li van dir el que havia passat, a frau Hoffman i aquesta arribà amb la carta que havia trobat, a la mà. Tot seguit, mentre es feia l’interrogatori, entrà en Jan amb el missatge i li ensenyà per a preguntar-li si l’havia escrit ell i per tant, ell n’era l’autor de la nota.

• Va escriure vostè, senyor Henry, aquesta amenaça?
• Sí. M’obligà a escriure-ho una altre persona, però ho vaig escriure jo.
• Qui va ser?
• Era un tal Oskar Rockefeller.
• El fill del famós banquer?
• Sí. Exacte.
• Sap a on viu?
• En una mansió a Danzig.

Havien de demanar ajuda a la bòfia polonesa. Aquesta prestà reforços i en acabar de parlar, anaren de seguida cap a la població més important d’Alemanya durant la segona guerra mundial.

Avisaren al comissari Bähr, en tenir-lo detingut. Una patrulla especial es dirigia cap a Dusseldorf, portant el criminal.

Arribaren al cap de poc i l’entraren a la sala d’interrogatoris on es trobava en aquells moments el seu còmplice. S’intercanviaren mirades i tot seguit començà a parlar tot el que sabia.

• Què va fer el dia del segrest?
• Li vaig demanar a les cinc de la matinada, dient que la mare del nen m’havia demanat que el matés ja que no era fill seu.
• De qui era, doncs?
• Del meu germà.
• Moltes gràcies.

En entrar la mare del nen mort, per la porta principal, li posà les manilles i la va fer passar en una cel·la de baix.

Entraren els dos i li va treure mentre el cel·lador tancava la porta. Començà a preguntar-li si era veritat allò que li havia dit el seu còmplice i ella afirmà que havia organitzat tot, perquè el seu espòs la deixava. Li posava les banyes amb una altre dona que n’estava completament enamorada d’ell.

• Sí. vaig ser jo la responsable de tot.
• Queda detinguda i estalviïs les explicacions. Ja les donarà al jutge instructor.

Per fi ja tenien la culpable entre reixes i tot tornava a la normalitat. Ho celebraren amb unes copes i el comissari Bähr fou nomenat coronel en cap d’aquella preciosa comissaria. La comissària seria la seva esposa i per tant estava al capdavant de tots els agents que treballaven amb ells.