Passa al contingut principal

L'ESTAT CONTRA EL REFERÈNDUM

L'ESTAT CONTRA EL REFERÈNDUM
Últimament, llegint les notícies actuals, m'ha fet pensar en el que estudiàvem a primària i des del meu punt de vista personal, crec que estan actuant com si estiguéssim en plena època franquista.

En primer lloc, que el partit que governa actualment a Espanya i hagi sortit elegit democràticament durant quatre eleccions legislatives -si fa no fa-, estigui fundat per hereus del franquisme, em sembla una vergonya absoluta, que ciutadans humils com nosaltres, encara els votin.

En segon lloc, les banderes preconstitucionals i algunes plataformes i fundacions hereves d'un dictador mort fa quaranta anys, continuïn estant permeses -encara que l'actual Constitució (escrita amb soldats apuntant-los amb metralletes), no les accepti i sigui castigat penalment- i les ideològiques com "l'estelada", no ens les permeten ensenyar en partits de futbol, també em fa veure que estem en una dictadura.

En tercer lloc, envien milers d'agents per aturar el referèndum d'independència -legalitzat vigent, pels Drets del Ciutadà i de l'Home-, i encara que saben que estem en el segon punt més àlgid de possibles actuacions terroristes, no ens envien reforços i no persegueixen terroristes i en canvi urnes i paperets sí; els qui no estaven a favor de la votació o de la llibertat de Catalunya, s'ho estan repensant i potser votaran "sí".

En quart lloc, ens deuen molts diners i encara no han volgut dialogar, sobre com abordar el problema polític que està vivint Catalunya -per exemple, donar-nos el concert fiscal com els bascos-, encara ens tracten com si fóssim una colònia seva i menyspreen les nostres llengua i cultura -que són els trets identificatius, d'una societat que està farta de promeses i de no fets-, a sobre volen que continuem a l'estat espanyol?

Per finalitzar, la llibertat d'expressió, és un dels drets fonamentals igualment legalitzat que fer un referèndum d'autodeterminació i impedint-ho ho estan incomplint... Europa i la seva unió, s'ho mira de braços plegats sense fer alguna compareixença per dir el que pensen, i nosaltres, lluitant pacíficament contra un setge que ha renascut, d'unes cedres dissoltes fa quaranta anys... És el mateix setge que vam patir fa tres-cents anys i ara és el moment de finalitzar-ho. Per açò, demano que la gent que votarà no, s'ho repensi i que els ciutadans que no aniran a votar, canviïn d'opinió, per a  crear una Espanya més pròspera i democràtica. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MULTICRIM

L’Àrtac Busquets, era un adolescent de setze anys (22-12-2000) que tenia els ulls de color castany foscs igual que els seus cabells a rínxols, alt i fort però prim, que estudiava primer de batxillerat a Barcelona i vivia amb el seu pare Jordoan Busquets perquè sa mare havia mort en un accident de moto feia uns quants anys. Sortia amb la filla del president de Catalunya Rosa Maria Lopetgui que tenia més o menys la seva edat i anava a la seva mateixa classe. Tenia una germana més gran que la coneixien com a Annadrí “la que ho resol tot”, perquè investigava tot tipus de casos. Aquell dia, na Rosa i sa germana, havien quedat per anar a prendre un gelat amb els seus xicots, però no va poder ser al final, perquè li havia sorgit un imprevist que havia de resoldre urgentment. El crim havia succeït a la casa “Puig i Carafall”. El senyor Puig, havia estat assassinat unes hores abans que arribés n’Annadrí, amb el seu cotxe, en una batalla per avarícia i per diners. Romeu Puig, fou un fam