Passa al contingut principal

L'ESTAT CONTRA EL REFERÈNDUM

L'ESTAT CONTRA EL REFERÈNDUM
Últimament, llegint les notícies actuals, m'ha fet pensar en el que estudiàvem a primària i des del meu punt de vista personal, crec que estan actuant com si estiguéssim en plena època franquista.

En primer lloc, que el partit que governa actualment a Espanya i hagi sortit elegit democràticament durant quatre eleccions legislatives -si fa no fa-, estigui fundat per hereus del franquisme, em sembla una vergonya absoluta, que ciutadans humils com nosaltres, encara els votin.

En segon lloc, les banderes preconstitucionals i algunes plataformes i fundacions hereves d'un dictador mort fa quaranta anys, continuïn estant permeses -encara que l'actual Constitució (escrita amb soldats apuntant-los amb metralletes), no les accepti i sigui castigat penalment- i les ideològiques com "l'estelada", no ens les permeten ensenyar en partits de futbol, també em fa veure que estem en una dictadura.

En tercer lloc, envien milers d'agents per aturar el referèndum d'independència -legalitzat vigent, pels Drets del Ciutadà i de l'Home-, i encara que saben que estem en el segon punt més àlgid de possibles actuacions terroristes, no ens envien reforços i no persegueixen terroristes i en canvi urnes i paperets sí; els qui no estaven a favor de la votació o de la llibertat de Catalunya, s'ho estan repensant i potser votaran "sí".

En quart lloc, ens deuen molts diners i encara no han volgut dialogar, sobre com abordar el problema polític que està vivint Catalunya -per exemple, donar-nos el concert fiscal com els bascos-, encara ens tracten com si fóssim una colònia seva i menyspreen les nostres llengua i cultura -que són els trets identificatius, d'una societat que està farta de promeses i de no fets-, a sobre volen que continuem a l'estat espanyol?

Per finalitzar, la llibertat d'expressió, és un dels drets fonamentals igualment legalitzat que fer un referèndum d'autodeterminació i impedint-ho ho estan incomplint... Europa i la seva unió, s'ho mira de braços plegats sense fer alguna compareixença per dir el que pensen, i nosaltres, lluitant pacíficament contra un setge que ha renascut, d'unes cedres dissoltes fa quaranta anys... És el mateix setge que vam patir fa tres-cents anys i ara és el moment de finalitzar-ho. Per açò, demano que la gent que votarà no, s'ho repensi i que els ciutadans que no aniran a votar, canviïn d'opinió, per a  crear una Espanya més pròspera i democràtica. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...