ROBATORI A CASA DE LA FAMÍLIA KÄHLER

ROBATORI A CASA DE LA FAMÍLIA KÄHLER

En Jürgen Bachmann -un senyor atlètic, de quaranta-set anys, nascut el 2 de novembre de 1970 i inspector de la bundespolizei-, entrava per la porta de la casa on vivien a Stuttgart, i saludava al seu fill i a la seva esposa que ja l’esperaven impacients. Son fill, es deia Arnfried Ansgar Bachmann i tenia quinze anys -havia començat el batxillerat a Tübingen, la ciutat més propera a la població on vivien, per a desprès estudiar llengua i literatura alemanyes i tenir un màster en filologia alemanya-. La seva esposa, en canvi, es deia Lore Milch i treballava com a sotstinent -colze a colze, amb el seu marit-.

Es vivien moments molt intensos, en aquells dies de setembre. A casa de la família Kähler, havia succeït un robatori amb violència i intentaven esbrinar qui era l’autor de l’assassinat.

A banda d’això, tot anava bé. D’antuvi, només sabien que les empremtes eren del seu germà, el qual estava mort.

Va arribar en breu, a la casa de la família Kähler i van descobrir on estaven els guants que s’havia descuidat l’assassí, durant l’escapatòria.

Les empremtes dels guants, pertanyien a la senyoreta Kähler. Per tant, la filla de l’home mort, devia ser la veritable culpable.

Averiguaren on vivia i de seguida, es dirigiren en breu cap allí.

Quan arribaren, els obrí la porta i els va fer passar en una saleta, al fons del passadís.

Donava a un jardí ampli, ple de flors de tots colors.

S’assegueren en uns sofàs de cuir, molt flonjos i començaren l’interrogatori.

• Què va fer el dia del rim de son pare?
• Estava reunida amb el meu cap, ja que m’estava despatxant.
• I desprès?
• Vaig anar-lo a veure per demanar-li que em deixés diners. Es va negar, però ho vaig acceptar.
• I quan va saber que no li deixava, va decidir assassinar-lo, oi?
• No.
• Llavors, quan ha tornat avui, què ha fet en veure l’aspectacle?
• He plorat.
• Algú li volia mal?
• Sí. Mon germanastre Gabriel Kähler, el fill del meu pare i la meva madrastra.

En Gabriel Kähler, vivia en un àtic al centre de Stuttgart. Quan eixiren de casa de la senyoreta Kähler, anaren cap allí directament i així preguntar-li el motiu de voler-lo veure mort.

No el trobaren i descobriren que havia comprat un bitllet d’avió cap a Madrid. així doncs, al cap de dues hores, es trobaven encaminant-se cap a l’aeroport de Dusseldorf, a tot drap.

En arribar, trobaren una cua tan llarga, que van haver d’ensenyar les insígnies policíaques perquè els viatgers els fessin cas.

Cinc minuts més tard, arribaren al final de la cua i el trobaren dirigint-se cap al seu seient que li tocava. L’arrestaren sense dificultats i el dugueren a comissaria per interrogar-lo a fons.

Resultà ser veritat el que li havia dit la seva germanastre i el portaren al calabós.

Al jorn següent, en aparèixer el fiscal per a dur-la cap als jutjats i així poder començar la investigació judicial.

• Què va fer el dia del crim?
• Vaig estar a casa del meu pare, discutint uns assumptes sobre l’herència que no m’agradava gaire.
• I desprès?
• Desprès, en saber que no hi podia fer res, vaig tornar a sortir al carrer i li vaig dir a la meva germana el què passava. Em va dir que el matés, ja que ella li havia demanat que li deixés diners, però s’hi va negar.
• Ho va fer?
• Sí. I em va proporcionar guant perquè els utilitzés quan el cometés.
• El vas cometre?
• Sí.
• Queda detingut!

En saber que sa germanastre havia mentit, tornaren a casa de la senyoreta Kähler per a detenir-la.

Ho varen fer sense gaire entrebancs. Llavors, en tenir-la retinguda al cotxe, el jutge instructor que portava el cas, va demanar que la duguessin a la cel·la amb el seu germanastre Gabriel.

Tot havia acabat!