L'ASSASSINAT DE LA SENYORA ZWEIG

L'ASSASSINAT DE LA SENYORA ZWEIG

El comissari Georg Bähr, estava assegut al seu despatx de Dusseldorf -a la comissaria de la bundespolizei-, revisant el cas sobre l’homicidi de la senyora Zweig.

L’havia trobada morta, el seu company i sergent Jan Moritz. Segons les hipòtesis del grup que estava a la casa de Veronika Zweig, prenent les empremtes de tots els mobles i buscant l’arma de l’homicidi, havia sigut algú del seu entorn familiar.

Mentrestant, com era dia sis de novembre i tocava anar a classe, l’Ansgar Bähr i un altre amic seu -el qual tenia catorze anys i es deia Peter Pascal Schültz-, s’encaminaven cap a l’institut amb les seves bicicletes.

La tinent Libby Maschwitz, estava a casa de frau Zweig, ajudant a l’equip de la policia científica. Al cap de poques hores, trobaren la pistola amb què s’havia comès el crim. Era una 92 FS de nou mil·límetres i tenia una potència de dos bales per segon.

En definitiva, les sospites d’en Georg i el seus companys es van fer realitat en saber que les empremtes pertanyien a Gerhardt Zweig. Havia sigut un dels millors futbolistes als anys 80 i havia guanyat la pilota d’or com a millor jugador del 1983 en l’etapa del Hertha de Berlín. Però com era que ell havia mort feia uns quants anys enrere i ara era el culpable del misteri en que treballaven? Coincidia o l’assassí li ho volia encolomar? Perquè ho havia fet, en cas afirmatiu? I si encara estava viu?

Decidiren doncs, buscar l’adreça d’en Gerhardt i anar-hi a parlar amb ell -en cas que estigués viu-. Va ser molt fàcil i descobriren que vivia a Frankfurt.

En Georg Bähr i la Libby Maschwitz, amb un grup d’homes encapçalats per ells dos, es dirigiren en breu cap a casa del senyor Zweig i així poder treure’n l’entrellat d’una vegada per totes.

Trucaren a la porta de casa seva, però com no els contestava ningú, entraren desprès d’enderrocar-la i van veure que hi havia un altre mort. Al costat, a part d’un punyal, hi havia també uns guants que deduïren que era del culpable.

Els agafaren i els posaren en una bossa per examinar-los més atentament a comissaria.

Tot seguit, prengueren mostres de tot el que trobaven sospitós i rebuscaren la targeta d’identitat de l’home mort. Segons açò, la víctima era el seu germà Benedikt Zweig. Per tant, l’assassí d’en Gerhardt era el mateix que el d’en Benedikt.

La casa era propietat de la mare dels nois i també estava morta… Era la segona més recent. No tenien més remei que buscar en el passat.

Uns mesos abans de la mort de la senyora Zweig -Veronika Zweig-, el seu marit i ella s’estaven divorciant per haver-li posat les banyes amb una altre dona. Devia ser aquest, el motiu pel qual, en Lukas Zweig havia mort a la seva esposa -la qual s’ho quedava tot i ell es trobava sense casa-, per quedar-se amb la mansió familiar.

Com també en Benedikt havia presentat un recurs, ja que creia que era son pare, el senyor que havia mort a la Veronika, va pensar en la possibilitat de matar-lo la nit de després i així no tenir algú que s’interposés en el camí cap a la seva grandesa personal.

• Libby i Jan, aneu cap Dusseldorf i averiguar on es troba en aquests moments en Lukas.
• Si no el localitzem, què fem?
• Aviseu a totes les forces policials del planeta… Pot ser un home molt perillós.

Mentres obeïen les ordres del comissari Bähr, el seu fill Ansgar i en Pascal, sortien de l’escola i s’encaminaven cap a casa seva. En tombar a la dreta, un home alt, de cabell pèl-roig i ulls negres, els va barrar el pas i els va fer pujar en una furgoneta volkswagen negre, amb una pistola a la mà dreta, apuntant-los.

Com anaven al darrere i no els veien durant el viatge per carretera, el fill del senyor Bähr, fou intel·ligent i aprofità a enviar un missatge breu a son pare i sa mare: “S.O.S. Home pèl-roig i ulls negres ens ha amenaçat amb una pistola a la mà, a pujar en una furgoneta volkswagen negre”.

En rebre el missatge, en Georg Bähr, demanà que busquessin si coincidia la descripció amb la fotografia d’en Lukas i les seves empremtes.

• La resposta és afirmativa, herr Bähr.-, va dir-li el sergent Jan Moritz.
• Doncs demanin la detenció immediata d’aquest delinqüent!

L’Ansgar, trucà a son pare en veure que es dirigien cap a França. Ell, l’agafà i li va dir:

• Fill, no facis res que els faci sospitar de vosaltres dos. Anem cap allà. Si passeu la frontera m’ho dieu per a demanar reforços a la gendarmerie.
• Sí, pare!

Tot seguit, en Georg va agafar l’americana i mentre se la posava, es dirigí cap al carrer. Amb una moto, s’encaminà cap a l’autopista i començà a rodar per l’autobahn cap a Luxemburg.

Parlà durant uns minuts amb el capità de la gendarmerie Jean Augier, el temps just per a donar-li les instruccions necessàries.

Quan va penjar, el va desar a la butxaca i posà la sirena per a poder anar més ràpid. Un cotxe patrulla, en el qual anaven la seva esposa i tres agents més, anava al davant. Va adelantar-lo i li va dir el què passava.

En saber-ho, van col·laborar en tot. Quan entraven a Luxemburg, el seu fill li va explicar que ja havien entrat a França i anaven cap a París. Allà tenien previst agafar un tren cap a Gran Bretanya.

Llavors, el capità Jan Augier, li digué que estava a punt d’atrapar-lo. L’helicòpter l’havia localitzat a Cherbourg. Agafaren el trencall que anava cap a la ciutat esmentada i al cap de dues hores, arribaven i trobaven que la policia francesa, ja l’havia detingut a ell i al seu còmplice. Donà les gràcies per la col·laboració i els dos nois pujaren al cotxe del seu amic Jan Moritz.

• Què va fer el dia del crim, senyor Lukas Zweig?
• Vaig estar a casa de la Veronika Zweig, la meva exmuller, xerrant amb ella sobre el que passaria en els pròxims mesos, abans de la sentència.
• I en saber que anava de veritat i que estaria al carrer, què va fer desprès?
• La vaig matar. Era la segona opció.
• Però com en Benedikt va enviar un recurs al jutge que portava el cas i tenia totes les de perdre, també el va assassinar, oi?
• Sí. Però no vaig cometre l’homicidi del meu fill Gerhardt. Va ser el meu fill.
• Quin? El Benedikt?
• Sí. Exacte.

Per fi, el culpable havia admès el seus dos homicidis i ja tenien temps de descansar.