VIOLACIÓ AMB HOMICIDI A L'AVINGUDA LLUÍS XVI

VIOLACIÓ AMB HOMICIDI A L'AVINGUDA LLUÍS XVI

El sotstinent Gustave Georges Bourdeu, estava com la resta d’aficionats veient el partit de futbol entre l’Olympique de Marsella i el Paris Saint Germen.

Durant la mitja part, en Gustave va rebre una trucada de la brigadier Yolande Lasserre anunciant que havien trobat una altre adolescent de tretze anys, assassinada a Montélimar. Com la Maëly Curie, era una altre filla d’un aristòcrata francès.

Era casualitat que fos amiga d’ella. Per açò, decidiren obrir altre cop aquell cas que estava cautelarment tancat i així poder deixar tots els aspectes d’aquell misteri que se’ls presentava, comparats amb l’anterior per si de cas s’havien equivocat, acusant a herr Rosenzweig i en realitat era algú altre a qui no coneixien del tot bé.

Tota la maquinària del grup que dirigia el capità Moreau, va posar-se en marxa cap a l’avinguda Lluís XVI. Ell -en Gustave- i la seva esposa Lilou Magné, deixaren que l’Alain Aramis -el fill de la parella-, els acompanyés ja que de tant en tant, els ajudava a resoldre casos que no resolien de seguida. Aquell n’era un i no semblava que s’acabés al cap de dos dies… Era força complicat i necessitaven altres veus i punts de vista diferents.

Quan arribaren, ja trobaven el fiscal Jean Macron dins l’escena del crim, ajudant als agents a interrogar els sospitosos. Tots estaven nerviosos i per això els costava de respondre correctament.

• Què tenim avui?
• De moment, testimonis que els costa de respondre, però de víctima no en tenim. Només un DNI tacat de sang i posa Tessa Goncourt. Tenia tretze anys.
• Filla d’un il·lustre francès?
• Sí. Exacte… Com la Maëly Curie.
• Per tant ha de ser el mateix assassí i si herr Rosenzweig està entre reixes, qui pot ser?
• El pare de la Maëly o un violador, car com l’altre víctima, l’havien violat.
• Abans del crim?
• Sí. Es van barallar i l’assassí la va assassinar!
• D’acord.

Mentres que ells estaven preguntant com havia passat tot i la descripció del culpable, la tinent Magné i el sotstinent Bourdeu, buscaven alguna cosa que hagués perdut el sospitós principal.

Trobaren una pistola, però el problema era que tenia les empremtes de la víctima. Per contra, també trobaren els guants que havia fet servir l’assassí per a no deixar rastre… La pistola era de l’adolescent morta, però els guants, segurament eren propietat del criminal.

Tot seguit, posaren les pistes dins una bossa de plàstic i les dugueren a comissaria. Allí trobaren l’equip forense, que en veure el que havien trobat els felicità. Agafà la bossa i la va dur a l’interior de la clínica. S’hi posà a la feina, amb l’ajuda de la parella Bourdeu. Necessitaven alguna cosa que els guiés cap a l’home que ho havia fet i ja ho tenien.

La resposta era afirmativa. El violador i assassí en sèrie, era un delinqüent que havia estat arrestat per haver col·laborat en un segrest l’any 1975, havia comès petits robatoris al seu barri i havia sigut el culpable d’un assassinat que acabà sense un delinqüent perillós com aquell, engarjolat.

Era un senyor d’uns quaranta anys, cabell blanc i ulls blaus. La pell d’un color bru pàl·lid, el feia ser més atractiu i per aquest motiu, totes les noies d’entre tretze a disset anys, queien als seus braços.

Un cop tingueren la fotografia, cercaren el lloc i el carrer on vivia. Treballava i vivia a Berlín al carrer Leipziger  Straẞe.

Compraren tres bitllets d’avió -tres bitllets que els servirien per aquell dia, enlairar-se i al jorn següent, tornar cap a Montélimar-.

S’enlairaren aquella tarda i arribaren a les onze de la nit. Quan aterraren, es dirigiren cap a casa del sospitós principal. Era un àtic que donava cap a la resta de la ciutat i la capital d’Alemanya.

Trucaren a la porta i herr Krichner l’obrí. Els convidà a una tassa de xocolata desfeta amb xurros casolans i començaren a fer-li qüestions que encara estaven sense respondre.

• Què va fer el dia del crim de la senyoreta Goncourt?
• Ha mort la meva fillola?
• Sí. Igual que la nostre… I fou la seva amiga. Igual que l’altre, era filla d’un aristòcrata francès.
• Vaig estar a Montélimar, en una reunió d’empresa.
• Ho pot confirmar el seu cap?
• Sí. Evidentment ell ha sigut el meu testimoni en totes les reunions.
• Vingui amb nosaltres. Li prendrem les empremtes.
• Què creuen… que vaig ser jo?
• Sí.
• Doncs he de confessar, que després d’haver anat a la reunió, vaig passar a veure el meu amic Rosenzweig i em va dir que assassinés a la noia morta que van trobar. Ho vaig haver de fer igual que l’altre, perquè sinó, ell em denunciaria i diria que ho vaig fer jo per només guanyar 1000€.
• Perquè, només per 1000€?
• Perquè estava a punt d’anar al carrer, ja que no tenia prous diners per a pagar el lloguer.

Miraren els comptes de herr Krichner i descobriren que deia la veritat. Ja tenien el mòbil i per tant, el podien detenir. Estava solucionat tot!

Procediren a demanar una ordre de registre per a registrar la casa i buscar l’altre parella del guant que havien trobat a l’escena del crim.

El trobaren al seu dormitori, en una caixa forta, amb una fortuna molt important, per haver sigut pobre durant uns dies. Com era possible?

La bundespolizei els va dir que el buscaven per haver atracat a un banc del centre de Berlín. Ja tenien una altre pregunta amb resposta.

El dia 18 de novembre de 2017, procediren amb el seu arrest on col·laborà l’Arnfried Bachmann. Finalment, la família Bachmann, es traslladà a la seu de la Bundespolizei a París. Seria el capità d’allà i ajudaria al grup del capità Moreau.